Valli Querol protagonitza la segona novel·la d’Elena Moya

Per a Valli Querol, filla d’uns humils masovers de Morella, la Guerra Civil no va acabar en 1939, sinó que es va perllongar en una batalla clandestina i en un llarg exili. Durant aquests anys de lluita, secrets i sacrificis inconcebibles, Valli mai va perdre l’esperança de recuperar aquella societat igualitària amb la qual va somiar mentre va estar becada en la Residència de Senyoretes de Madrid. Després de l’arribada de la democràcia, Valli va tornar a Morella i va tornar a exercir de mestra, però la societat que es va trobar distava molt de l’esperit republicà pel qual tant havia lluitat i les velles picabaralles entre famílies seguien sense oblidar-se. Dècades més tard, en el moment culminant de la bombolla immobiliària, el nou alcalde de Morella planeja la venda de l’antiga escola per una quantitat astronòmica de diners, per a això contempla diverses ofertes que la convertirien en un casino, en pisos o en un centre satèl·lit de l’elitista col·legi de Eton, gràcies a l’interès personal per Morella d’un dels seus professors. Amb el que no explicarà l’alcalde és amb l’oposició i la tenacitat de l’octogenària mestra republicana, que farà tot el possible per evitar que la seva escola es converteixi en moneda de canvi entre polítics corruptes.

Eixa és la història que recull la periodista i escriptora Elena Moya, amb arrels morellanes, a la seua segona novel·la, que intentarà repetir l’èxit de Les oliveres del Belchite” amb “La Maestra Republicana”. Moya, que col·laborà amb Els Ports Ràdio en els seus inicis com a periodista viu a Londres, on ha treballat a The Guardian i on, actualment, escriu informes financers per a gestores de fons d’inversió.

“Durant la recerca i lectures que vaig realitzar per a ‘Les oliveres de Belchite’ em vaig quedar fascinada amb la història dels mestres de la República, en la seva gran majoria perseguits, o afusellats, per intentar transmetre valors democràtics i de llibertat. El personatge secundari de Soledad, doncs, va evolucionar fins a donar lloc a Vallivana Querol, protagonista de La Maestra republicana’, apunta Elena Moya.

“La preparació del llibre em va conduir cap a persones entranyables, com les quals vaig conèixer en la Residència d’ancians de Morella, o a llocs amb prou feines coneguts, com La Residència de Senyoretes de Madrid, la versió femenina de la Residència d’Estudiants. Allí vaig llegir de puny i lletra cartes o informes de la seva directora, María de Maeztu, que destellaban coratge, talent i un modus vivendi plagat d’ànim i llibertat que desgraciadament vam perdre. La preparació també em va portar a Eton college, prop de Londres, per a molts el millor col·legi del món, tancat a les xiques. El conflicte entre aquests dos mons és una de les trames principals de la novel·la”, assegura l’escriptora.

“La mestra republicana” és el vibrant relat d’una dona que lluita per conservar la dignitat del seu propi passat i que ens endinsa a l’impenetrable món de Eton College i en la gairebé desconeguda Residència de Senyoretes, la versió femenina de la Residència d’Estudiants. La seva història i la dels personatges amb els quals es relaciona també és una metàfora del nostre temps, de la corrupció política i la desesperança social en la qual vivim, i de com un esperit lluitador pot posar-los en escac alhora que recupera uns valors d’honestedat i justícia gairebé oblidats.

Més informació: Elena Moya | història | llibres