LA FALSA: “Constitucions, camises… i despropòsits”

Vull contar-los una cosa que em va passar quan tenia deu anys: ma mare em va comprar una camisa, era xula perquè sí, anava jo amb ella més content que un gat amb dos rates, era l’enveja de tots els amics i companys de l’escola. Però amb el temps la camisa se’m va fer menuda… ja no m’anava, ja no em valia, es va fer inservible però a mi em dolia desfer-me d’ella, m’encabotonava en conservar-la tot i que no valia per al seu ús lògic que era vestir.

Uns anys més tard, al 1978, Espanya estrenava una Constitució que va ser la més avançada, un exemple de consens i unió entre la ciutadania espanyola, l’enveja de totes les constitucions mundials i ens posava a l’avantguarda de les llibertats i la democràcia, teníem la millor Constitució… però, com la meua camisa, amb el pas del temps s’ha quedat menuda, no acaba de servir ni complir amb la seua missió però els que la llueixen no volen canviar-la. Això fa que si havia nascut per unir la ciutadania de l’estat pot acabar per dividir-los i que part d’eixa ciutadania no la considere seua, amb la qual cosa pot acabar per no respectar-la. Jo no volia veure que la camisa se’m quedava estreta i els governants no volen adonar-se’n que una Constitució obsoleta pot ofegar les possibilitats de convivència i progrés de tots els pobles de l’estat i pot acabar, com la camisa, amb un estrep que la fa inútil. I els que reivindiquen la unitat de la pàtria poden acabar per desmembrar-la en no saber trobar solucions adaptades als temps. Espanya no pot ser governada com a la Transició.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa