LA FALSA: “Zu zara nagusia… company!!!”

Què dur es fa començar una setmana quan el primer que fas en ella és acomiadar un amic. Per cert, per més que repetim eixa trista experiència, mai no t’acostumes ni aprens a dir-li adéu a una persona estimada. I que dur se fa escriure tot i que el tema a tractar el tens tan clar. És dilluns i avui li hem donat el darrer adéu a Paco Casanova… massa amics, massa companys desfets pel seu finament i més que ningú, com no, la família, germans i cosins, dignes hereus de la recordada i benvolguda Irene, tota una mare (iaia) coratge.

A Paco el conec jo allà pel 1976 a la seua ciutat adoptiva, València, acompanyant el meu pare qui em va dir: ‘te presento un amic que també és de l’Athletic com tu’. No van caler més que uns pocs minuts per saber i comprendre que també ho havia de ser meu, com així ha sigut per sempre més, a l’igual que eixa esmentada família amb la que sempre he tingut una complicitat més que afectiva. Si hagués de definir a Paco amb tres paraules diria que va ser íntegre, honest… i de l’Athletic. Tant ho va ser que ha volgut anar-se’n enguany, al 2013, com el vell i vetust San Mamés, el que ha estat testimoni de la glòria de l’equip més gran.

Mira per a on avui dilluns jugarà el nostre equip però de que me val la victòria si Paco no està per celebrar-la? O pot ser sí? Hi ha finestres al cel amb vistes al Nervión? Navegarà per allà la triomfant gavarra per ell capitanejada? Com l’Athletic, zu zara nagusia… Paco; eres el més gran… ‘gendarme’.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa