Jorge Hernández: “Desfem les fronteres. Este territori és la província amputada de la Corona d’Aragó”
Dilluns 7 d’octubre, les instal·lacions del Relaix Chateau Hotel la Torre del Visco van aplegar la inauguració de les segones jornades ‘Gastromatarranya’, que enguany aniran dedicades al gorrino i els seus derivats. Un punt de partida que, entre altres, va comptar amb la participació de Jorge Hernández, president de Slow Food Aragón, i que al llarg de la seua presentació va parlar de quilòmetre 0, slow food, però també de la creació d’unes sinergies entre territoris de frontera per a crear un destí turístic amb encant i de sentit mediterrani. Hernández va estar acompanyat de Nacho Errando Mariscal, germà del prestigiós dissenyador Javier Mariscal, que va parlar també del seu projecte turístic impulsat al Maestrat.
En la seua intervenció, Hernández va fer menció a la filosofia ‘slow food’ que va sortir de Saragossa, i va reconèixer que els aragonesos “tenim pors ancestrals a ser creatius, a mostrar-nos com som”. Per això cal “traure’ns les pors i deixar lliure la nostra capacitat de creació”. Hernández va explicar que perquè això sigui una realitat cal que “el teixit social es moga, comparteixi il·lusions i també valors de fer una carta local de productes creativa i imaginativa”. Va posar com a exemple la Toscana, una regió que “done este esperit comunitari”. Però també tenim “la Provença”. El nostre territori, com va posar en boca de l’expert gastronòmic Piercarlo Grimaldi, “té un gran encant, però li falte un catalitzador”. Per això la creació d’un projecte comú. Un projecte com el de les dos ‘M’.
Les dos ‘M’. Mar i Muntanya. Les dos ‘M’. Matarranya i Maestrat. Està el Montsià, que seria una tercera ‘M’. Jorge Hernández va parlar de buscar sinergies els d’unes regions i unes altres. “Desfem les fronteres”. Este territori “és la província amputada del Regne d’Aragó, la que hagués hagut d’existir”. Tres ‘M’, tres territoris, tres províncies “que comparteixen els mateixos valors, la mateixa llengua”. Hernández va concretar que “si aconseguim una identitat comuna i fem projectes esborrant les fronteres, podem pensar que este és l’únic territori del Mediterrani amb cert sentit” sumat al nord de Girona. Un desenvolupament turístic basat en recursos endògens, en les aromes, en el paisatge i en la Reserva de la Biosfera.
. ‘Heu de seguir per esta línia’
Durant la inauguració de les jornades hi va intervindre Nacho Errando, que va explicar el seu projecte al Maestrat. Errando Mariscal va reconèixer que allí “estem una mica endarrerits en el desenvolupament territorial d’una manera coherent, i no insensata com és la major part del territori de Castelló”. Va afegir que “el treball és senzill: fer les coses amb qualitat. Ser sensats amb allò que fem i no ser especuladors”. Nacho Errando va valorar el Matarranya, un territori que “esteu recuperant tots els vostres valors. No val la pena parlar de turisme. Jo parlaria més de visitants, de gent que vol conèixer la gastronomia, de gent que vol adquirir els vostres productes, de gent que vol conèixer les tradicions. Heu de seguir per esta línia”, va tancar.
