Un religiós vilafranquí del Segle XX serà beatificat aquest diumenge a Tarragona
Enrique Andrés Monfort, religiós vilafranquí nascut l’any 1899 i assassinat a Albocàsser l’any 1936, serà beatificat aquest diumenge 13 d’Octubre a Tarragona. En aquest acte seran beatificats 500 religiosos assassinats durant la Guerra Civil Espanyola. Les beatificacions van a càrrec de la Conferència Episcopal Espanyola i tindran lloc a la Plaça del Complex Educatiu de Tarragona, on se celebrarà l’Eucaristia i s’espera la presència de milers de persones. Familiars d’Enrique Andrés Monfort i representants de la Parròquia Santa María Magdalena de Vilafranca han confirmat la seua assistència a l’acte de diumenge. Al llibre d’Encarnación González Rodríguez, “Los 522 mártires del Siglo XX en España de la Beatificación del Año de la Fe. Quienes son y de donde vienen”, es troba molta informació al voltant de les persones que seran beatificades.
Enrique Andrés Monfort va nàixer a Vilafranca el 25 d’abril de 1899, aleshores pertanyent a la Diòcesi de Tortosa. Fill de Benedicto i Rosa, un matrimoni amb fortes creences cristianes. Va ser batejat el mateix dia del seu naixement i l’any 1900 era confirmat pel Bisbe de Tortosa, D. Pedro Rocamora y García. El seu ingrés al seminari marista, juntament amb el seu cosí Jerónimo Emiliano es deu a la presència d’Isidro Guix, que recorreria el Maestrat buscant vocacions maristes.
Criat a Vilafranca, va creuar tota la Península en el seu itinerari docent, estant a València, Barcelona, Madrid, Saragossa i Pamplona. El seu primer viatge per anar al Seminari Marista de Vic (Barcelona) es va fer amb burro i acompanyat pels seus pares.
Enrique Andrés formava part de la comunitat marista de Lauria 38, però exercia la seva missió com a educador a l’escoleta de Sant Pere Apòstol a Barcelona. A conseqüència dels excessos a la ciutat demana autorització per traslladar-se amb la seua família a Vilafranca. Arribats al poble, el seu cosí, Jerónimo Emiliano i ell, passen desapercebuts, fins que el Comitè revolucionari del poble va publicar un bàndol perquè es presentaren els homes compresos en les cinquenes 1919-1937. Enrique decideix presentar-se. En comprovar la seua documentació, el van sotmetre a un interrogatori en els locals del Comitè. Al final de l’interrogatori 
diu als seus: “La meua sentència de mort ja està signada”.
Veient el perill que corria el seu cosí, li va escriure una nota en la qual va escriure: “Digueu a Emiliano que no es presente. Almenys, si a mi em maten, ell que se salve”.
El dia 7 de desembre de 1936, a la vesprada, es van presentar al seu domicili membres del Comitè, alguns d’ells, amics d’infància d’Enrique Andrés. En obrir-los la porta una germana d’Enrique i passar-li l’encàrrec va dir aquestes paraules: “Ja ha arribat la meua hora”. I en acomiadar-se els va dir:”Fins al cel”.
Els detalls que es saben sobre els últims moments d’Enrique Andrés és per sor Balbina Fontanet per haver-los sentit en una nit a un dels milicians que va presenciar o va disparar contra el marista Enrique Andrés. Segons aquesta informació, el referit milicià va dir: “Vaja frare valent que hem matat. En tirar-li el primer tir va dir: “Visca Cristo Rey!”. Li van fer un segon tret i va contestar molt valent: “Visca la Inmaculada Concepción!”. Al tercer tret: “Sagrada Família, recolliu-me en els vostres braços! Vaja frare valent!”.
El seu assassinat va tenir lloc a Santa Pau proper a Albocàsser (Castelló). Les seues restes van ser inhumades en el cementiri d’aquest municipi. En reestructurar-se el cementiri municipal les seues restes van ser dipositades en la fossa comuna d’aquest cementiri.
Més informació: agenda | religió
