José F. Gómez: “La conservació del territori ja no es veu si no és de la mà de la producció agropecuària”
La Fundació Félix Rodríguez de la Fuente va participar el passat dijous 10 d’octubre a les jornades de formació adreçades al sector oví i caprí que s’estan fent al llarg d’este mes a Vall-de-roures. El coordinador tècnic del projecte ‘Consuma Responsabilidad’, José F. Gómez, va explicar als ramaders del territori la importància que tenen les races autòctones per a la conservació de la biodiversitat i com això pot suposar una font de riquesa sostenible que permeto la viabilitat econòmica del món rural. La xarrada la van seguir pastors vinguts de diversos pobles del territori.
“Com es pot conservar la biodiversitat des d’una òptica de l’activitat agropecuària per a posar en valor espècies silvestres que, en alguns casos, tenen programes de conservació importants”. Este va ser el punt de partida de la conferència, on Gómez va explicar que “en tots els projectes en els que hem treballat hem pretès que en el territori rural, que és on està la natura, es tingui una visió de la biodiversitat com un recurs. Un recurs que és objecte de conservació i que té altres valors econòmics molt importants”. D’aquí el pes que tenen agricultura i ramaderia.
. ‘Un binomi indivisible’
D’esta forma, “el missatge que li hem de donar a la societat és la importància que tenen els territoris rurals per a la conservació d’estos ecosistemes i esta biodiversitat”. Això xoque amb el conflicte i l’enfrontament històric que ben sovint han viscut el món de la conservació i el món ramader, “com si foren dos sectors completament enfrontats i que tenen interessos diferents. Natres pensem el contrari. La conservació dels territoris que tenim ja no es contemple si no és de la mà de la producció agropecuària. Són un binomi indivisible”.
Gómez va reconèixer que “hem contemplat que és molt important teixir aliances” i que la conservació “no pot ser d’una altra manera. I això s’ha de fer amb el sector primari, que té el coneixement associat del propi territori”. El coordinador tècnic d’este projecte ‘Consuma Responsabilidad’ va afegir que “tot això té cert sentit perquè en la societat actual trobem una sensibilitat cap a la conservació de la biodiversitat del planeta. Això no signifique que se li posen solucions”, però “percebem que hi ha una inèrcia ètica a la conservació d’ecosistemes”.
. La despoblació i els seus efectes
José F. Gómez també va posar damunt de la taula alguns factors que condicionen esta tasca conservacionista. “Hi ha un petit problema. La societat creu que tota escletxa d’activitat humana és problemàtica en el medi rural. La realitat és una altra, i que va encarada cap al sentit humà de la paraula. Tenim una integració de l’activitat humana al llarg i ample, podem parlar d’ecosistemes globalitzats”. Una realitat que està allunyada d’allò que una gran representació de la societat creu, i que és que l’explotació agrícola i ramadera pose en perill la conservació d’ecosistemes i d’espècies silvestres.
“Plantejar a un habitant d’una ciutat la conservació d’una estepa cerealista li resulte una cosa estranya, com si es conservés alguna cosa que està destruïda”, va apuntar Gómez. “Però són zones molt importants per a les aus estepàries, i si no fos per ella no tindríem una de les colònies més importants d’estes aus a Europa. Per tant, la percepció que tenen els ciutadans de la conservació té cert biaix” amb la realitat. Una cosa pareguda passe amb el llop. Si no hi ha ovelles, mai hi haurà llops. Un segon gran problema que afronte la conservació és el cada vegada més despoblat món rural davant les grans ciutats.
Més informació: agricultura | medi ambient | ramaderia
