Els tècnics de la DGA consideren impossible que la ‘zona vulnerable’ tire enrere

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient de la DGA, Modesto Lobón, es va reunir ahir pel de matí amb els alcaldes de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja per a tractar la recent declaració com ‘zona vulnerable’ de les parcel·les agrícoles d’estos tres municipis. Esta trobada, casi d’urgència, arribe després de la “indignació” mostrada des dels pobles afectats, que van lamentar que Lobón no complís el compromís de reunir-se i estudiar amb ells i els ramaders del territori esta realitat abans de firmar la declaració de ‘zona vulnerable’. Durant la trobada, els alcaldes van tindre l’oportunitat d’explicar la preocupació del territori i van exposar possibles solucions a l’excedent de purins.

Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja, va concretar que “primer de tot li vam demanar explicacions perquè no s’havien complert els compromisos als que vam arribar a juliol. Ell va demanar disculpes, i va dir que era responsabilitat seua”. Davant d’això, “i a dia d’avui, el que tenim clar és que la ‘zona vulnerable’ està aquí. Per això vam preguntar quines possibilitats hi ha de que això es puga tirar enrere”. Des de Medi Ambient els hi van reconèixer que “és molt complicat”, perquè no només estan afectats els tres pobles del Matarranya, sinó altres de Terol com Cantavella, Mirambell o La Cuba. Davant esta situació, els alcaldes dels municipis van exposar diverses solucions i actuar.

. Aposta per la depuradora

Pena-roja creu que la planta de tractament de residus pot ser la solució a este problema esdevingut de l’excedent de purins. Francisco Esteve va apuntar que “Pena-roja, en el seu dia, va apostar per la planta i considerem que esta és la solució. Però no pot ser una solució a qualsevol preu”. L’alcalde de Pena-roja va dir que “els grangers fan esforços. Però també s’han de fer esforços des de DGA. I parlem de més implicació en la gestió”. Esteve va anar més enllà, considerant que “estes plantes no són creadores d’energia elèctrica, sinó plantes que resolen un problema mediambiental. La planta pot arribar a ser autosuficient”. Però amb “unes quotes suportables per als grangers”.

Esteve va concretar que “els ramaders cada vegada estan més conscienciats de que s’ha de buscar una solució. Sabem quina és la realitat, què passe i volem fer les coses bé. Però també necessitem una solució”. L’alcalde de Pena-roja va ser realista, i va dir que “cal entendre la situació en la que ens trobem els grangers”. Va posar alguns exemples. Complint la nova llei, moltes granges no podran integrar engreix “si no és reduint el número d’animals. A dia d’avui estem en precari. Portant la llei al mil·límetre, serà molt difícil seguir fent el nostre treball”. Des de la DGA es van comprometre a informar als ramaders del territori en funció dels passos que es donen.

. Un regadiu controlat

Des de Fontdespatla, l’alcaldessa Carmen Agud va explicar que “de la reunió vam eixir una mica millor del que vam entrar. Al menys vam poder posar damunt de la taula la problemàtica de cada poble i les alternatives que considerem viables. A Modesto Lobón li vaig dir la realitat, que el sector primari és estratègic per a estes localitats”. Agud va recalcar que els grangers “tenen la voluntat de contaminar el menys possible, però s’ha de resoldre la situació dels purins”. L’alcaldessa de Fontdespatla va anar a Saragossa amb una carta firmada per un granger del poble, i el conseller “va saber així de primera mà el que pensen els agricultors de Fontdespatla”.

De cara a possibles solucions, Fontdespatla va proposar la seua. Mari Carmen Agud va concretar que “la nostra idea seria portar els purins restants a una bassa”, on es faria “una separació del sòlid i el líquid dels residus i posar una màquina que posteriorment trague els nitrats de la part líquida”. Des d’este control de residus, Fontdespatla plantege crear un sistema de reg, un projecte valorat en uns 780.000 euros. Des de Fontdespatla, la seua alcaldessa va afegir que “Medi Ambient ho estudiarà, s’ho mirarà i decidirà què pot fer, però van donar la sensació i la voluntat d’ajudar-nos”. Agud va sentenciar que “cada poble té una problemàtica i cada poble va presentar la seua alternativa”.

Més informació: agricultura | ramaderia