LOS LUNES AL SOL: “Els homes que no estimen a les dones”
De nou, la violència masclista ha acabat amb la vida d’una mare i el seu fill de deu any. Més dolor, i més ràbia davant d’una altra tragèdia, aquesta vegada a Vila-real. I avui dimarts a Orpesa una altra dona, ferida greu per la seva parella, es troba ingressada a l’hospital de Castelló.
La violència de gènere és la conseqüència d’una societat masclista, d’un patriarcat creixent que, a mes, està perdent l’atenció institucional. Aquell Ministeri d’Igualtat que fa ficar en marxa JL Rodríguez Zapatero i que va ser referent internacional de la lluita contra la violència de gènere. Era un molt important punt de partida per a combatre aquesta lacra. No oblidem que aquell Ministeri i aquell Govern va aprovar la Llei Integral contra la Violència de Gènere i la Llei d’Igualtat, marcs legals que contemplaven un ample programa d’acció i mesures per a lluitar contra aquest terrorisme masclista. Dir que avui aquestes lleis no es compleixen, i no més l’oposició política reclama el seu compliment.
Aquell Ministeri d’Igualtat va ser durament criticat pel Partit Popular i els seus mitjans de comunicació, premsa, radio i televisions que van maltractar a una ministra amb un inadmissible masclisme, els mateixos mitjans que ahir contaven a les pàgines de successos el doble assassinat masclista de Vila-real i que parlaven d’un home enamorat de la seva dona i d’una família que vivia amb normalitat. I aquest és un error greu, el fet de tractar de normalitat a un assassí que no és un home enamorat, perquè els homes que estimen a les dones de veritat no les lleven la vida i la violència masclista es porta dins, no és una qüestió puntual. Precisament les lleis del temps de Zapatero vigilaven l’ús d’un llenguatge no sexista i un tracte informatiu de la violència de gènere com a una problemàtica social i no com un succés.
Avui la mort de les dones suma ja la terrible data de quasi cinquanta víctimes mortals, sense contemplar les dones que moren després de patir greus lesions físiques, o les dones que es lleven la vida per a escapar del drama de la violència psicològica. I també les xiquetes i els xiquets que són víctimes de la violència de gènere sent també assassinats o perdent a les seues mares, o patint des de la infantesa la violència i la por.
El masclisme que porta a tanta violència de gènere s’ha de combatre des de l’escola, des de tots els centres educatius, des dels mitjans de comunicació, des de la societat i des de la família. Ensenyar Igualtat és la clau, perquè la Igualtat també s’aprèn. Vivint rodejats de masclisme i micromasclisme, una forma d’agressió que tenim assumida com a comportament social i que no donem importància: missatges insistents als telèfons mòbils dels xics i homes a les xiques i dones, un desmesurat interès per controlar on estàs, amb qui estàs, eixe fals sentit de la possessió, perquè ningú és propietat de ningú i no et vol el que més et controla… els atacs a l’autoestima de les dones, la manipulació psicològica, la falsa protecció… Són qüestions quotidianes que no contemplem però que quan passa el que ha passat a Vila-real s’ha de tindre molt present, perquè dibuixen el perfil d’un home maltractador.
No amaguem aquest problema, hi ha que visibilitzar-ho, no guardem silenci ni mirem cap a un altre costat al terrorisme que signifiqui la violència de gènere. Demanem als governs del PP que ara manen, que no retallen en la prevenció, protecció, atenció social, formació i educació social, formació del sistema jurídic i dels cossos de seguretat. Diguem NO entre totes i tots a aquesta forma social, també, de terrorisme.
Més informació: Amparo Panadero | dona | Los Lunes al Sol
