La pedra del càtar imperfecte es podrà veure a La Llum de les Imatges

comarquesnord.cat . Culla . dimarts, 5 de novembre de 2013 . 2 comentaris
Etiquetes: , ,

La pedra amb els pardals, que és una de les claus de l’exitós llibre El Càtar Imperfecte de Víctor Amela es podrà visitar a la mostra ‘Pulchra Magistri. El esplendor del Maestrazgo en Castellón’ de La Llum de les Imatges que obrirà les portes al mes de desembre a Catí, Vinaròs, Benicarló ó Culla, on estarà la ja famosa talla càtara, ja que l’Antic Hospital d’aquesta localitat de l’Alt Maestrat és també una de les seus de la mostra artística.

L’escultura, segons relata el periodista Víctor Amela al seu últim llibre, va ser trobada emparedada a una casa de Forcall propietat de la seua família, on va ser rescatada, junt amb el punyal, durant unes obres als anys 80.

Es tracta d’un carreu prismàtic llaurat amb dos de les seves cares cisellades, una llarga i una altra curta. En ambdues han estat esculpides les figures de sengles colomes en sobrerrelieve que besen els seus becs en l’angle de la pedra, sobre l’aresta. La coloma, en el cristianisme primitiu -i també el catarisme-, simbolitza l’esperit que vola cap al Pare Celestial, alliberat del cos. Segons apuntava el propi Amela, de qui és propietat la pedra, es podia visitar habitualment al museu situat a l’Ajuntament de Forcall. Ara, amb La Llum de les Imatges, es podrà visitar durant uns mesos a Culla.

. ‘Pulchra Magistri’

La Fundació La Llum de les Imatges inaugurarà la mostra, previsiblement, al mes de desembre. Porta per títol: «Pulchra Magistri. L’esplendor del Maestrazgo a Castelló. Culla, Catí, Benicarló, Vinaròs. 2013-2014», ja que les seus es reparteixen entre aquestes quatre localitats del Maestrat.

En aquesta ocasió La Llum de les Imatges s’ha proposat donar a conèixer l’esplendor artística d’un territori valencià d’especial significació i de particulars característiques: el Maestrat. “La major part dels estudis relacionats amb les manifestacions artístiques de la zona s’han centrat en l’època medieval, sens dubte la de màxima esplendor, deixant en un discret segon pla l’estudi de les obres d’art d’altres períodes com l’Edat Moderna i Contemporània. Un dels objectius d’aquesta nova exposició serà aprofitar la mostra per oferir per vegada primera una visió completa, el més rigorosa possible, del desenvolupament evolutiu de l’art de la zona i dels seus principals protagonistes; posant especial èmfasi en aquells períodes o èpoques que han estat pitjor tractats per la historiografia”, apunten des de la Fundació.

A més la Fundació “vol centrar-se en aquesta nova campanya en la recuperació del patrimoni de les petites i disperses poblacions del Maestrazgo i Els Ports”. Així, localitats com Atzaneta del Maestrat, Benassal, Càlig, Catí, Cinctorres, Culla, Herbers, La Jana, Morella, La Pobla d’Alcolea, Olocau del Rei, La Salzadella, Vallibona, Sant Jordi, Sant Mateu o Vilafranca, entre altres, estan veient les seves obres emblemàtiques restaurades per les mans expertes dels tècnics de la Llum de les Imatges.

En aquest cas, com en anteriors edicions, la Fundació organitzarà també paralel·lament tallers didàctics amb activitats multimèdia per traslladar als assistents, majoritàriament escolars, la importància de cuidar i restaurar el patrimoni.

Més informació: | |

/span> comentaris

  1. Per què vos entesteu a escriure “Maestrazgo” quan la forma correcta és “Maestrat”, i més en un article escrit en català?

  2. Pareix que no has llegit complet l’article. La paraula Maestrat ix vàries voltes com per exemple quan es nomena la comarca ‘Alt Maestrat’. Fins i tot al text de la portada que acompanya la foto apareix ‘Maestrat’. El terme ‘Maestrazgo’ apareix únicament en el títol de la mostra que és el que ha decidit la Llum de les Imatges que també inclou termes en llatí.