El Matarranya consolide el túmul Mas de Toribio I d’Arenys de Lledó
La Comarca del Matarranya ha dut a terme la consolidació del túmul Mas de Toribio I d’Arenys de Lledó. Este túmul forme part de la nova ruta patrimonial centrada en el túmuls funeraris conservats al terme municipal d’Arenys de Lledó. Es tracte d’una ruta que ens permet conèixer uns monuments funeraris de caràcter megalític després de 100 anys del seu descobriment per P. Bosch Gimpera al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans, romanent en l’oblit, durant tot este temps. Gràcies a la tasca de recuperació i posada en valor duta a terme per Comarca del Matarraña en col·laboració amb el Taller d’Arqueologia de Queretes i del Consorci de Patrimoni Ibèric d’Aragó -a través de José Antonio Benavente, arqueòleg i gerent del Consorci dels Ibers-, s’ha pogut condicionar un sender de Curt Recorregut (PR-TE-200) que recorre diversos túmuls situats a la partida coneguda com Mas de Toribio i Mas d’en Jerra, i al que es pot accedir des de la carretera A-1413 que uneix les poblacions de Queretes i Calaceit.
Els túmuls són monuments funeraris de les primeres fases de la cultura ibèrica -segles VII – VI abans de Crist- que consisteixen en una cista o caixa feta amb grans lloses de pedra on es dipositava l’urna amb les cendres del cadàver i un aixovar, per després cobrir-ho tot de terra i pedres formant un monticle o túmul. Tant la monumentalitat de la tomba com els llocs triats, de gran visibilitat, fan pensar que estes tombes van ser fetes per perdurar en el temps, eternitzant el record del personatge enterrat. A més, el desequilibri existent entre els poblats -amb una gran eclosió d’assentaments d’esta època- i els enterraments documentats, fa suposar que només alguns membres de la comunitat eren enterrats en túmuls.
La intervenció arqueològica que s’ha emprès en el túmul Mas de Toribio I s’ha centrat en la neteja i consolidació de les restes conservades amb l’objectiu de posar de manifest la rellevància d’este enclavament arqueològic i assegurar la seua correcta conservació. La re-excavació de les estructures conservades ha permès conèixer els elements de construcció dels túmuls, com són la cista, l’anell, el farciment i un paviment de fang. La cista és de planta rectangular feta a base de lloses de pedra, composta per tres lloses megalítiques clavades i una quarta de cobertura, que es conserva desplaçada. Esta caixa de pedra constituiria la càmera sepulcral en albergar la capsa ceràmica amb les restes incinerades. El seu eix presente una orientació est-oest amb l’obertura cap a ponent que podria estar en relació amb l’ocàs de la vida. L’anell és una paret de traçat circular que conté la cista i constitueix la carcassa del túmul. Esta paret de filades de pedra té un diàmetre d’uns 4 metres.
A la Comarca del Matarranya hi ha un centenar d’este tipus d’enterraments tumulars amb una sèrie de particularitats i característiques específiques que van portar a J. Tomás Maigí a proposar una tipologia específica per als túmuls d’esta zona, coneguda com a Grup tumular de cista excèntrica baix-aragonesa. Sobretot, el que els caracteritze és que la cista es troba en una posició excèntrica respecte del túmul.
Més informació: cultura | patrimoni
