LA FALSA: “Balada per a un gran país”

De ser uns bons poetes a ben segur que la trista realitat del nostre país ens inspiraria uns versos com els de Pablo Neruda: ‘podríem escriure els versos més tristos aquesta nit’, perquè el que veiem al nostre voltant no invita gens a l’optimisme, a la il·lusió o als bons auguris. A les circumstàncies de ser una de les comunitats més endeutades, també una de les que més sofreix el problema de l’atur i de l’ocupació més precària sobretot entre els joves cal afegir-ne d’altres: el nostre país sempre sol ser portada per notícies gens positives com l’aeroport sense avions, estàtues no massa sòlides i cares, ciutats de les arts i les ciències, terres mítiques… Però on hi ha sempre en cap una mica més.

Després de la sentència condemnatòria a Carlos Fabra, la presidenta de la Cambra de Comerç de Castelló, Lola Guillamón, va protagonitzar la roda de premsa més kafkiana per justificar allò que és injustificable, que el secretari general de l’ens que presideix, el condemnat Carlos Fabra, segueixi cobrant 90000 euros anuals. Va tenir sort perquè pràcticament el mateix dia el president del Consell, l’altre Fabra, va arribar al no va més de la ignomínia amb el tancament de Televisió Valenciana com ja sabeu, aprofitant-se de la nocturnitat tot i que se’ls va fer de dia donada la resistència del personal acomiadat per mail.

No seré mai un bon poeta però si que m’agradaria al menys ser un mediocre compositor per tal de poder escriure una balada per a un país que no mereix la trista sort que li ha tocat.

Més informació: | | | |