LA FALSA: “25 Anys de ràdio, 25 anys d’il·lusió”

Corria l’any 1988 i aleshores era un jove de 26 anys que pastava al forn del Tretze. Com no volia massa coses tenia tot el que desitjava: la mili feta, un treball que m’encantava i, com deia la cançó de Víctor Manuel, ‘la fe, l’alegria i la pau de la llar’ però amb les inquietuds pròpies del temps i la edat. El meu domicili constava al carrer Sant Julià però viure vivia als castells a l’aire que construïa Alberto Cortez. Com a bon forner era un enamorat de la ràdio, sobre tot de matinada quan escoltava Radio Nacional amb el ‘Buenos dias nos dé Dios’ inclòs, abans del ‘España a las 6’. Amb l’admirat Toni Mestre escoltava la primera ràdio en valencià i el seu ‘De dalt a baix’.

Aquella primavera me n’assabento que a Morella volien crear una emissora, la qual cosa m’il·lusiona però tot i ser un gran seguidor de la ràdio des de fora, ni de lluny somiava ocupar-la per dins. Al juliol s’engega Els Ports Ràdio que emetia des dels ‘pisos de Pere’ i guanyar un concurs encertant el títol d’una cançó de Labordeta canviaria el meu destí. Visito les instal·lacions, volia conèixer el món de la ràdio per dins i allí ho vaig aconseguir: els plats de tocadiscs, els micros, les cintes rudimentàries de cassette, les ‘tecles’, ordres internes… i la màgia, perquè si una cosa té la ràdio es màgia. Ricardo em convida a sentar-me a l’altre costat de peixera, una prodigiosa llum roja s’acciona, ell em pregunta, jo li responc… i la meua veu salta a l’aire conquerint les ones hertzianes cap a l’univers.

Sense voler-ho però potser buscant-ho l’encanteri de la ràdio s’endinsa a les meues venes captivant-me i enganxant-me com una droga al medi per sempre més. La ràdio ja no era un misteri, ja era un somni fet realitat.

(Extret i adaptat del meu article publicat a la web 20-25-30.com, a la secció ‘les cares i les veus’)

Més informació: 25 anys de Comunicacions dels Ports | els ports ràdio | Joan Carles Marcobal | La Falsa