Victor Amela, Cremaller d’Honor del Sant Antoni de Forcall
Forcall vivia un dels divendres més esperats de l’any -i també més intensos- amb la celebració de la santantonada, encetant un seguit d’actes tradicionals i festius que s’allargaven durant tot el cap de setmana. Milers de persones van fer cap a la Plaça major de Forcall per tal de reviure, la festa medieval del foc. La barraca, en aquesta ocasió s’havia construït al centre de la Plaça, la seva visió impressionava, així encara verda, als que van acudir per primer cop. Al voltant de les 9’30 de la nit el so de les dolçaines i tabals indicaven, que arribava el moment de la santantonà. Les flames dels cremalleres donaven pas a les botargues que apareixien amb moltes ganes de doblegar uns sants que tenien assumit el seu càstig. Enguany s’ha instituït la figura de cremaller d’honor, que en la seva primera edició s’hi ha atorgat al periodista i escriptor descendent de forcall, Víctor Amela. Tot un honor deia el guardonat, que també va utilitzar la plàstica de la santantonada en la seua exitosa novel·la, El Càtar Imperfecte.
Les botargues, vestits de blanc amb dibuixos negres, rojos i verds corrien d’un costat a l’altre, mentre estiraven de la corda on duien enganxats a Sant Antoni i Sant Pau, units entre si. També anava el despullat, el dimoni major, amb la cara enfarinada, un cinturó de cascavells a la cintura. Mentre la filoseta, un dimoni vestit de dona temptava els dimonis, i la gent. Els cremallers encapçalaven la comitiva, i els botargues, al costat dels dimoniets, anaven pegant amb les seues porres i acostant-se amb espentes i burles al públic que els seguia i els esperava a les cantonades dels carrers. La música de la Santantona donava l’avís de què estaven a prop. Els Sants intentaven escapar, sense èxit, ja que trobaven resposta amb forts estirons a la corda i trompades a l’esquena amb les botargues. Com sempre, s’anava visitant les cases dels majorals de la festa. Uns majorals que estaven més que satisfets de la feina feta, i de la col·laboració i participació del poble.
|
Els dimonis corrien arrossegant als sants per tota la plaça, al voltant d’eixe maio que presidia l’escena. Els dimonis voltaven entre la foguera i el maio, i la corda anava estirant els sants, que els ensenyaven la creu per aturar-los. L’agilitat dels botargues tornava a mostrar-se quant s’enfilaven pels balcons de les cases buscant a les dones. La lluita va ser intensa; el voltant de la barraca el marc de la darrera batalla. Els coets no paraven; tot estava a punt de culminar en l’apoteosi del foc. De sobte era com si s’haguera fet de dia. La plaça il·luminada pel foc del monument natural atreia tots els flasos. La foscor havia estat derrotada. Els botargues queien a terra morts havent perdut de nou la guerra.
La Santantonà de Forcall, té el reconeixement de Bé d’Interés Cultural. Els forcallans porten a l’ànima aquest ritual. L’esforç de generacions en mantenir aquesta ancestral celebració, és admirat per molts, que cada any s’arrimen a Forcall per compartir aquesta tradició. Enguany les places hoteleres i cases de turisme rural, de nou es van omplir de turistes atrets per aquesta festa de l’hivern quins orígens ens queden tan llunyans i a la vegada tan propers.
Les brases de les tronques i de la barraca han aguantat tot el cap de setmana. Aquest dilluns, amb un record per als confrares difunts, es posa punt i final a la santantonada 2014.
Més informació: Sant Antoni | Sant Antoni a Forcall | Víctor Amela
