La depuradora i la planta de biogàs de Pena-roja han costat més de 6 milions i continuen parades
La depuradora i la planta de biogàs de Pena-roja es van aixecar per a ser la solució a la gestió dels residus ramaders de la conca del Tastavins. Anys d’esforç, i invertits més de 6 milions d’euros, la realitat és que estes infraestructures continuen paralitzades. La depuradora va estar en funcionament durant uns mesos, però es va clausurar perquè era deficitària i generava unes pèrdues importants a l’ajuntament de Pena-roja. La planta de biogàs ni tan sols ha arribat a funcionar. Les primes de la bioenergia han paralitzat el projecte, i tot i que en diverses ocasions s’ha anunciat la “imminent posada en marxa” de la planta, ja han passat dos anys. Una llarga espera que s’ha convertit en impaciència des que s’ha anunciat que Pena-roja, Mont-roig i Fontdespatla són zona vulnerable.
Els ramaders de la conca alta del riu Tastavins hauran de fer una gestió minuciosa dels purins una vegada s’ha entrat en zona vulnerable. I una de les possibles solucions seria que la planta de tractament de Pena-roja i la planta de biogàs entraren en funcionament. Des de Pena-roja creuen que “la planta, a un cost adequat per al ramader, que podria ser d’uns 2.5 euros el metre cúbic entre el transport i la depuració, seria la solució a la problemàtica que tenim al territori”. La planta va funcionar durant uns mesos. Però des de Pena-roja van decidir tancar-la perquè generava unes pèrdues que eren inassumibles per al municipi. Uns números que no eixien per falta de residus, però que poden revertir una vegada es pose en marxa la planta de biogàs.
. Inauguració a bombo i platillo
La planta de tractament de purins de Pena-roja es va inaugurar a bombo i platillo el 26 de novembre de 2008. El llavors vicepresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel, i el conseller d’Agricultura i Medi Ambient, Alfredo Boné, van presidir esta inauguració, sent la depuradora de Pena-roja la primera d’Aragó de cara a una gestió sostenible dels purins i fems dels animals. Durant la inauguració, Biel va assegurar que “si en algun moment s’ha fet a Aragó un esforç pel territori i el medi ambient, això ha estat en estos últims anys”. La depuradora, d’una capacitat de 120.000 metres cúbics, va suposar una inversió total de 3.1 milions d’euros. Tot i la inversió, la planta de purins no ha tingut el resultat esperat, i s’ha demanat una gestió autonòmica per a fer-la sostenible.
El director de l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA), Alfredo Cajal, va visitar el mes de gener de 2013 les plantes de purins de Pena-roja i Vall-de-roures. Cajal va confirmar que estes instal·lacions podrien entrar en funcionament en cosa de mesos, cosa que per ara no s’ha produït. El director del IAA es va reunir també per a parlar de les últimes informacions associades al Reial Decret de l’Autoconsum. En declaracions a Ràdio Matarranya, Cajal va concretar l’any passat que “estem fent gestions sobre el Reial Decret que s’ha de produir per part del govern central. Cal veure si dóna fruits ràpids i podem posar en marxa la planta perquè està tot enllestit”. Estes plantes de purins estan parades. I amb la declaració de zona vulnerable, els grangers volen una solució urgent.
Més informació: agricultura | economia | ramaderia | zona vulnerable
