Fontdespatla visitarà Vic per a conèixer sistemes de depuració de purins
“Estic molt preocupada i indignada”. Així se sent l’alcaldessa de Fontdespatla, Carmen Agud, davant la situació que afronte la conca alta del riu Tastavins, que des del mes d’octubre ha entrat en zona vulnerable. No per la situació en sí -que també-, sinó per la serietat que han trobat en alguns polítics, que pareix que ni es parlen entre ells. Esta és la sensació que ha notat Carmen Agud en la gestió de la zona vulnerable, que pot posar contra les cordes l’estil de vida dels habitants de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja. Una gestió de purins que a dia d’avui no té solució clara damunt de la taula, i que des de Fontdespatla es va plantejar resoldre amb la instal·lació d’unes desnitrificadores que diluïssin els fems.
La DGA ha tombat la proposta de Fontdespatla. “Natres vam presentar un dossier amb la nostra alternativa”, centrada en la instal·lació d’unes màquines “que separen sòlids i líquids, desnitrifiquen els purins”, i posteriorment aprofitar el líquid com a fertilitzant. Govern d’Aragó va descartar esta possibilitat, però com alternativa va plantejar fer una visita a la Plana de Vic, un territori potent en el sector porcí, i conèixer les màquines i depuradores que tenen allí. També els van recordar que estan les plantes de purins de Pena-roja i Vall-de-roures. “La planta de Vall-de-roures està a 20 quilòmetres de les nostres granges. I la planta de Pena-roja està tancada. No és rentable per als grangers de Pena-roja. Encara ho serà menys per als nostres”, va considerar Agud.
L’alcaldessa de Fontdespatla no va amagar la preocupació latent, ja que la ramaderia no és només cosa de gent a punt de jubilar-se, sinó també de jóvens. “Si no se’ls ajude una mica, els jóvens marxaran tots. I si marxen ells, marxarà el poble sencer”. El poble veu amb esperança la visita a Vic, per conèixer ‘in situ’ com fan ells la gestió de fems i residus ramaders. Fontdespatla creu que en una bona gestió i una bona distribució dels fertilitzants per totes les finques llaurades, es pot mantindre la cabanya actual. Tot i això, l’alcaldessa de Fontdespatla no va amagar cert pessimisme, i va defensar que “els importem ben poc. Crec que volen que tanquem. Done la sensació de que parlen en un altre llenguatge. Darrere una taula es veuen les coses d’una forma molt diferent”.
Més informació: agricultura | economia | ramaderia
