L’EXILI: “Carnaval d’analfabets”
El carnaval és una festa, però també una tradició a determinades demarcacions geogràfiques. Hi ha, per exemple, el Carnaval de Rio de Janeiro, que compta amb versions adaptades a les Illes Canàries, Càdis i Vinarós. Hi ha, per posar un altre exemple, el carnaval de Venècia, adornat per unes altres característiques estètiques. Cada tradició és el resultat d’uns costums arrelats en el temps i la conseqüència d’uns atributs sociològics i antropològics del lloc al qual ens hi referim segons el cas. Són, en qualsevol cas, expressions d’un moment concret en una estació concreta, que passarà i haurà comptabilitzat múltiples efectes, des de la transformació personal, l’eclosió festiva, l’activitat lúdica i les repercussions econòmiques, entre moltes altres variables. Quan acabarà el Carnaval de Río, ja no tornarà el confeti ni la samba fins a l’any següent. Les màscares venecianes tornaran a les vitrines i els museus. Les carrosses de Vinaròs seran diferents el febrer de l’any vinent i de la corresponent variant morellana, la gresca inoblidable deixarà pas a la vida quotidiana fins a la pròxima ocasió.
Hi ha, però, un lloc on sempre és carnaval. No és un carnaval a l’estil de Rio, Venècia, Vinaròs, Càdis o Morella. És un carnaval d’analfabets. Tampoc no porten disfressa, perquè acostumen a desfilar tot l’any disfressats d’ells mateixos, o a tot estirar com aquell rei que anava nu, malgrat escoltar els elogis del seu seguici de pilotes sobre l’elegància dels vestits que imaginava portar. Per a la dreta valenciana sempre és carnaval, ja sigui per a la festa del saqueig i l’acumulació, o bé per a exhibir la indigència intel·lectual que adorna les biografies del poder i el seu entorn de voluntats regalades. La cavalcada, però, només surt al carrer i a les tribunes mediàtiques quan arriba vigília electoral. És l’hora de la fanfàrria. Però en lloc de mostrar una disfressa d’analfabetisme i penúria acadèmica, els protagonistes de la desfilada es mostren tal com són. Impossible d’amagar-se.
Qüestionar la catalanitat de llengua, assaltar gramàtiques i vocabularis, coaccionar tota classe de gent que sap llegir i escriure, i amenaçar amb les plagues bíbliques a qui no combregue amb rodes de molí, forma part de la desfilada. El PP i concretament els seus entorns de poder, surten de carnaval només oloren eleccions. En aquesta ocasió, però, el carnestoltes d’anticatalanisme només posa en evidència la inutilitat de la disfressa. El rei va nu, és més ignorant que una soca i no li fa res exhibir les vergonyes. Ni tan sols trobarà justificació en la coincidència dels altres carnavals. A casa nostra, el carnaval de despropòsits dura tot l’any.
