Saragossa acull una cimera nacional per combatre la despoblació
Frenar la despoblació. Els governs autonòmics d’Aragó, Astúries, Galícia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura, comunitats que representen el 60% del territori nacional però només el 23% de la població, han reincidit en la necessitat d’aconseguir una resposta conjunta a un dels problemes que pateixen estes comunitats i que, en un futur, s’agreujarà: la caiguda demogràfica. La cimera celebrada a la seu del Govern d’Aragó ahir dilluns ha permès elaborar un document que recull les aspiracions de sis territoris directament afectats pels canvis demogràfics.
En relació a les possibles solucions, algunes d’estes passen, segons les comunitats, per mesures que fixen població en entorns rurals afectats per despoblació i envelliment, i que vagen més enllà d’operacions temporals per aconseguir arrelar usos, costums i tendències que asseguren una conservació a mig temps i un creixement a llarg temps, basats en les potencialitats locals, la sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament econòmic. També es proposa estudiar mesures per estimular la natalitat en àrees en risc greu de despoblació, a través d’ajudes a les dones.
. El curiós cas d’Aragó
Aragó és un territori gran. La població aragonesa resideix en 731 municipis. Però, atès que a la capital resideix més de la meitat d’ella, la població mitjana de la resta de municipis és de 918 habitants. Això proporciona una primera característica, que no és altra que la dispersió d’una població escassa en un ampli territori, perquè el 49,6% de la població ocupa el 98% del territori. Això llança una densitat molt baixa a Aragó, que és de 28,3 habitants per quilòmetre quadrat, i que baixa a 14,3 habitants si excloem la ciutat de Saragossa.
En el cas d’Aragó l’índex de sobre-envelliment és del 17%, davant el 14,3% de l’estat espanyol. Com destacàvem, la densitat mitjana aragonesa és de 28,3 habitants per quilòmetre quadrat, 3 vegades inferior a l’espanyola, una xifra molt pròxima al que es considera despoblació. Només cinc comarques superen la densitat mitjana i només set superen els 25 habitants per quilòmetre quadrat. La resta se situa per sota d’este límit, estant 13 d’elles en el que es considera com desert demogràfic (10 hab per km2), com ara el Matarranya i totes les comarques de Terol.
