El Tastavins creu que les ajudes als trasllats de purins arribaran massa tard
El Govern d’Aragó està estudiant la possibilitat de subvencionar el trasllat de purins i fems des de les zones excedents a aquells territoris que en demanen per abonar els seus conreus. El contingut de la moció presentada pel PSOE a la Comarca del Matarranya i a Diputació de Terol ha arribat a les Corts, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient de DGA, Modesto Lobón, es va referir a la situació que estan patint els ramaders del Matarranya. El govern autonòmic creu que les dos plantes de tractament de purins poden estar operatives a finals d’any, i que fins llavors es podrien crear unes ajudes per transportar purins excedents allà on hi ha demanda. Des del territori veuen amb interès esta possibilitat, encara que reconeixen que si no s’actua d’urgència, “estes subvencions arribaran massa tard”.
L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, va incidir en què fa poques setmanes “natres vam mantindre converses amb Medi Ambient, demanant agilitzar al màxim l’entrada en funcionament de les plantes de purins. Primer cal que es posen en marxa i, segon, que puguen ser autosuficients. Hem demanat que es clarifique el futur d’estes dos plantes i hem denunciat que s’han perdut més de dos anys, un temps molt valuós”, va defensar Esteve. Sobretot, perquè els ramaders s’han trobat en una zona vulnerable que fa una restricció encara més intensa de la gestió i abonament dels bancals. Al respecte, Esteve va considerar vital tindre una estratègia de treball molt clara. “S’ha de tindre clar el paper que han de fer estes plantes. S’ha de saber qui ha de fer la gestió de les plantes. I s’ha de saber el cost que tindrà als grangers”.
. No podem esperar a setembre
En relació a la possible subvenció del trasllat de fems, l’alcalde de Pena-roja, que també és granger, va defensar que “si d’alguna cosa sabem els que vivim al territori és sobre la problemàtica dels purins. I si hem de començar a fer el trasllat de purins al setembre, llavors no tindrà sentit perquè els necessitarem aquí. Desgraciadament, coneixem la realitat i crec que no arribarem a temps. Hem de reaccionar ara, no és una cosa que pot esperar”. Francisco Esteve va insistir en què “cal una aposta clara. Si com a solució a curt termini està el trasllat de purins, anem a eixa aposta. Però fem-ho ja. Però si primer parlem de depuradores, després parlem de trasllat de purins i maregem la perdiu, no es farà res”. Els mocions que van tirar endavant tant a Comarca com a Diputació demanen vies de finançament del trasllat de fems del Matarranya al Baix Aragó.
Mentrestant, des de DGA, Modesto Lobón va recordar que amb l’entrada en marxa de les quatre plantes de tractament de residus de titularitat pública estaria resolta la gestió dels purins a Aragó. Lobón va afegir que a estes quatre se n’hi sumen quatre més de titularitat privada, i que estan ara en conflicte per la reducció de les primes anunciades des dels Ministeris. Tot i això, el conseller és optimista perquè hi ha vies de diàleg que poden anar en la suavització d’estes primes o fer una moratòria sobre el decret de les plantes de cogeneració. Al mateix temps, també s’està debatent la possibilitat de que els gorrinos tinguen una dieta nutritiva un 40 per cent més baixa en nitrogen, que reduirà la generació de nitrats en els purins. Això, però, també genera un problema. I és que els animals engreixen d’una forma molt més lenta.
Més informació: agricultura | economia | Govern d'Aragó | ramaderia | zona vulnerable
