Sant Pere de Castellfort, destí de la pregària de Catí

La primera data que tenim d’aquesta rogativa és el 6 de maig de 1321. Unes teories diuen que l’inici es deu a què un any de molta sequera la gent del poble va anar a l’ermita de Sant Pere a demanar pluja per al camp. Quan tornaven a Catí els va sorprendre una forta tempesta amb abundant pluja i aquell any les collites van ser copioses. Altres teories més allunyades de l’església situen l’inici d’aquest pelegrinatge a l’època de les pestes que van causar moltes morts a les nostres terres. Siga com siga, moltes generacions de catinencs han fet aquest mateix camí des del segle XIV.

L’Avellà, és la primera parada. La següent és l’aldea de la Llàcua, passant abans per Salvassòria. En són molts enguany també. Des que el peregrinatge s’ha fet tan conegut, aficionats a aquestes tradicions de tot arreu, excursionistes i curiosos, s’ajunten als catinencs per fer el camí cap a Sant Pere, i participar, al temps, de tota la litúrgia. Pocs són els catinencs que no l’han feta, almenys un cop en sa vida. Alguns que se’n van anar fa temps, enguany han ajuntat la família i caminen mentre recorden aquestes contrades on van passar la infantesa i joventut.

A dos quilòmetres de la Llàcua es veu la pujada de la rogativa des del barranc de Salvassòria, entre aquests boscos i bancals que mostren l’escassetat de pluges que patim enguany. Des d’ací, es veu el Turmell, i s’endevina enrere d’aquells Tossals Vallivana. Fa ventet, però el sol acompanya la rogativa tot el camí.

Encara que alguns van davant, és la creu la que marca l’inici de la processó. El portador de la creu, és el més gran de tots els que ho han demanat. Enguany l’honor recau en Marc Adell. Ell s’encarrega d’encapçalar i regular la marxa de la processó, vigilant que vaja compacta i deturant-se en els llocs on s’ha de complir alguna obligació marcada en el ritual de la rogativa.

No tarde massa a veure’s el gros de la peregrinació. Són centenars els veïns que l’ha fan a peu. Per tot el barranc, i molt abans que arribaren, els cants avisaven que ja estaven aplegant. La parada a l’Avellà ha sigut llarga. La llançadora, el formatge i la resta de l’esmorzar ja s’han digerit en aquesta pujadeta, que sols és un calfament per a la darrera part, la costa que els portarà a Sant Pere.

Sant Pere de Castellfort, destí de la pregària de Catí “Festa, devoció i molts quilòmetres a peu o a cavall que cada any es repeteixen en arribar el maig” , apunta nord · la televisió comarcal . SECCIÓ: Vídeos

Les cavalleries, dotzenes i dotzenes de cavalls, arriben les darreres a l’entrada de la Llàcua. No obstant això, elles seran les que entraran primer a la menudeta aldea, tan a soles sempre, i avui, com pel dia dels Apostols, tan animada de gent. L’aldea obri de nou la seua església de bat a bat als catinencs. Ací, no veiem encara les indumentàries típiques dels romers. Sols alguna barretina, però encara no porten eixes estimades capes de color fosc, que són motiu d’herència a Catí, i que es transmeten de generació en generació. Els pelegrins, es posaran aquest hàbit un poc abans d’arribar a Castellfort. Ací, el ritual finalitza amb la visita ordenada a l’església, la lletania que demana a tots els sants pels presents, i els cants dels romers en llatí que ho inunden tot en uns moments.

Ací descansaran un poquet, mentre comparteixen el dinar amb els amics o la família. La pròxima menjada serà ja a Castellfort després de visitar a Sant Pere. Allà dalt, enguany es van repartir més de dos mil racions de fesols amb arròs.

Més informació: religió | rogatives rotllos i primes | tradicions