Olocau puja de nou fins l’ermita de la Virgen de la Naranja

El diumenge els veïns d’Olocau del Rei, van pujar a visitar a la seua patrona, la Virgen de la Naranja. Per diferents camins, tots ells ben empinats, van arribar a la Serra de la Naranja que es troba a quasi 1200 m. Ací trobem un dels punts geodèsics de la Comunitat Valenciana, en concret el nº60 en altura.

Quasi enfront, dominant un extens territori,cruïlla entre les terres de Terol i Castelló, l’ermita de la patrona. La mirada no arriba a abraçar tot el que des d’aquesta privilegiada balconada es pot veure. Dotzenes de bancals escalonats, mostren els colors apagats que la falta d’aigua està pintant enguany en tota aquesta contornada. I allà, lluny, allà baix, quasi mirant envejós l’indret escollit per a pregar a la Virgen de la Naranja, es veu l’ermita de San Marcos, més gran, més luxosa, més lluny dels cims i del cel.

L’ermita de la Naranja está situada sobre una serra quasi inaccessible per a turismes normals. En aquest indret, sembla que ja es pregava abans de la construcció de l’ermita. Una construcció senzilla, de menudes dimensions, datada en el segle XIII. Davant un menut porxo on descansen, o esperen sols uns poquets veïns, per què no en caben més, mentre la resta continua arribant, per diferents camins.

Dintre una imatge de la Virgen de la Naranja ocupa tot l’altar. No és la talla original, que ja fa molts anys que no es guarda ací, per por a què siga espoliada la imatge romànica. Ara tampoc està al poble, ja que com altra part del nostre patrimoni, ha estat cedida uns mesos per a exposar-la en la mostra Pulchra Magistri, de la Luz de las Imàgenes.

S’arrima l’hora, i els membres de L’Ajuntament s’afanyen a tenir-ho tot preparat per a quant acabe la cerimònia. Són ells els encarregats de fer el dinar per a tots els assistents, que en aquest cas en son un centenar.

Avui no tindran calor, per què corre el ventet, però els que no porten barret o gorra igual tenen les marques del sol uns quants dies, i això que els núvols tenen molt de protagonisme avui al cel.

Aquest és un terreny aspre, com molts de la nostra terra, Castigat enguany per la falta de pluja. No obstant això, guarde meravelles naturals, a més de les construccions de l’home. Ací veiem dos espectaculars tarabines, o sabines albars, un arbust, arbre en aquest cas, que ja no es fàcil trobar a la Comunitat Valenciana. Precisament l’escultura original de la Virgen de la Naranja es va fer en el segle XIV, amb fusta d’aquests arbres.

Des de menudets, l’estima per l’indret i per la patrona, es troba en els veïns d’aquest poble dels Ports. Per a Pau, és la primera visita a l’ermita de la Naranja. Va nàixer el passat desembre, però avui ja l’han pujat. Altres xiquets, més grans fan sonar la campaneta de mà, en estar destruïda l’espanya que aguantava la campaneta de l’ermita.

Al voltant de l’una i mitja el mossén comença la cerimònia. És pràcticament una missa de campanya, per què dins de l’església sols caben el capella, els escolanets, i pocs més. La resta segueix la missa en l’esplanada.

En acabar, la creu encapçala una processó que es detindrà en cadascun dels quatre punts cardinals, per beneir totes les parts del terme d’Olocau. En un d’ells, el que mira al poble, es demana aigua.

Després els veïns encara pegaran tres voltes a l’ermita, per ser obsequiats amb un rotllo. No es sol donar pa beneït, si no hi ha alguna promesa, però enguany una veïna, sí que ha obsequiat als assistents amb aquest vot de caritater.

Ara acudiran tots a dinar, i ací passaran la tarde. Si fa bó es sol allargar la sobretaula amb jocs, i tertúlies. Avui sols molesta un poquet el vent.

Més informació: religió | rogatives rotllos i primes | tradicions