“Detestant la barbàrie”

Acabo d’arribar a casa i me n’assabento de la mort a trets de pistola de la presidenta de la Diputació i del PP de Lleó, Isabel Carrasco. Diuen que si una dona, extreballadora de la Diputació que Carrasco presidia i recentment acomiadada, i sa mare han estat les autores de la mort de la dirigent popular. Esgarrifant.

Davant d’una noticia similar se’t queda el cos més que mal en comprovar la poca importància que se li pot donar a una vida humana, quan fàcilment pot arribar a ser segar d’arrel l’existència d’una persona. Tots sabem que estem patint temps convulsos de conseqüències injustes per a molta gent que pateix els seus efectes. Però en cada moment, per més gran que siga la desesperació, hauríem de saber entendre i comprendre que no hi ha res que justifique un crim. Ni eixa desesperació ni, per descomptat, l’enuig que ens puguen provocar moltes situacions i molts de fets injustos que sovint protagonitzen l’actualitat.

Ara ha estat la mort d’Isabel Carrasco, fa uns mesos va ser un artefacte llançat al camp del Madrigal el que hagués pogut causar una catàstrofe. No ha de ser prou castigar als culpables i fer justícia, s’hauria de buscar una societat justa que no donare peu a que gent que no vaig a qualificar protagonitze aquests tipus d’actes execrables. Cal lluitar des de tots els àmbits i estaments per una societat amb valors. La justícia social i la conducta exemplar dels dirigents podrien ser els primers. Del contrari podem arribar a plorar moltes morts injustificables com la d’Isabel Carrasco.

*Joan Carles Marcobal va escriure La Falsa d’aquesta setmana el dilluns, al poc de conèixer la notícia, pel que no es fa referència en la mateixa a la resta d’esdeveniments que s’han anat coneixent al llarg de la setmana

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa