LA FALSA: “I el pobre Pablo què?”
Temor me fa posar-me a escriure donada la celeritat amb la que es succeeixen els esdeveniments a la història d’Espanya. Aquesta setmana la volia dedicar a Pablo Iglesias, protagonista mediàtic al llarg d’una setmana, a qui li volia fer algunes preguntes sobre el seu programa tan suggeridor i atractiu com utòpic. Però és que el sistema contra el que lluita Iglesias sempre té defenses i recursos per entenebrir aquells que li planten cara i quan el pobre Pablo era el protagonista a Espanya -Oh, fenomen històric!- va el rei i abdica.
L’abdicació reial ha pillat a Iglesias gaudint del seu efímer moment de glòria i al PSOE amb els pantalons als turmells i en un vuit de poder. Tan sols Rajoy, l’incandescent Mariano, semblava alçat a aquelles hores del matí de dilluns en el que Sa Majestat decidia jubilar-se. No se fa ningú cap pregunta sobre el paper de Rubalcaba en tot aquest procés? De com ha jugat les seues cartes en les darreres setmanes o mesos des de que una poca gent sabia de la voluntat del monarca?
L’estat espanyol es troba al davant d’un altre moment històric que marcarà la seua història en aquest jove segle XXI i cadascú haurà de triar, esperem que encertant, el lloc on vol ubicar-se. Les veus ja s’escolten, ja es van fer sentir el mateix dilluns a la vesprada. La monarquia és un sistema obsolet, incomprensible per als temps que corrent, el poder no ve de Déu adreçat a una determinada família, el poder emana del poble i aquest té dret a parlar. I la Constitució no ha de ser hermètica. Ni tan masclista.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
