LA FALSA: “Una experiència religiosa”

Imagino que esta setmana creieu que us parlaria de Pedro Sánchez o del Mundial que va guanyar Alemanya, una selecció que va arribar a la final per mèrits i no per ajudes externes. Però les fades m’han dut a oblidar les coses terrenals, les més materials, i reflexionar sobre la vida i el passat. Enguany vam tenir l’oportunitat de ser, junt a altres quatre excel·lents companys i les seues famílies, majorals de Sant Cristòfol. Sí, ja sé que s’estranyareu d’açò, però ho vaig ser perquè vaig voler ser.

Tot i no ser massa creient, Sant Cristòfol és per a mi especial com també ho són les processons de Setmana Santa, i són especials perquè són herències paternes. No creuré massa, però estic totalment convençut de que gràcies a Sant Cristòfol el camió que el meu pare conduïa tornava cada vesprada a casa, arribant pel Portal de Sant Mateu fins el Charlestón de Wences, on jo ja l’esperava mirant la programació infantil a la única tele que hi havia al barri.

I vaig tenir l’oportunitat de reviure el Rosari al llarg del qual si tancava els ulls veia tots aquells que ja no estan (Demano disculpes a Julián Pastor pel plagi), a tots aquells camioners que admirava, vestidet amb pantalons curts, ben mudat i amb un ciri, eixint del placet de Sant Joan. Camioners amb els que donava la ‘volta a les carreteres’ conduint un Leyland, o això em pensava, assegut a la falda del pare fins arribar a la benedicció a fora de Sant Miquel, quan els camions d’aleshores cabien pels llavadors. Era la celebració del ‘nostre’ patró… tota la família anàvem de festa.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa | tradicions