Rosa Ribas: “La gent encara parla del gran fred. Que la gent morís del fred és una cosa tremenda”
La Llibreria Serret de Vall-de-roures va tancar setembre amb la presència de l’autora Rosa Ribas, qui va presentar El gran frío, una novel·la ambientada en el cru hivern de 1956. Una obra que, segons la pròpia autora, “és una història molt fosca, podríem dir negra, que ocorre al Maestrat l’any 1956. És el gran fred, d’aquí el títol de la novel·la”. La història està protagonitzada per Ana Martí, una periodista que treballa a El Caso i que ha guanyat experiència després del Don de Lenguas (novela escrita a quatre mans). “Li tocarà cobrir la història d’una nena que presenta estigmes a les mans i els peus”. Per tant, i després d’un viatge llarguíssim des de Barcelona, es presentarà a un poble tocant Cantavella, on passen algunes coses difícils d’explicar. “Després de tancar la investigació, descobrir que passava alguna cosa estranya i estar preparat per marxar, cau una gran nevada i no pot tornar”.
Llavors, la protagonista començarà a palpar el perill. A la xiqueta d’estigmes li diuen la santita, i no tardaran a atribuir-li miracles i a contemplar-la. Ana Martí, per contra, se sentirà cada vegada més sola. Etiquetada de forastera, començarà a notar un perill “que no sap d’on ve”. La història ocorre al Maestrat, un paisatge inhòspit i idoni. Una època on encara es parla del maquis. “Alguns veïns tenen família al maquís i altres, en canvi, van a buscar-los. Un poble que està sotmès a les autoritats. Per una banda, el capellà, el pes de la religió. També la Guàrdia Civil, que posa l’accent del poder de l’estat. I està el cacic, que és el poder de tota la vida”. Aquell entorn “és un retrat en miniatura del que passava a tot l’estat, de la vergonya d’aquells que han estat els perdedors, de l’arrogància dels vencedors”. Tot això “en un marc de superstició i de devoció popular” on la gent “necessitava creure en alguna cosa”.
Una novel·la ambientada en el cru hivern de 1956, que en el cas del Matarranya, sense anar més lluny, va forçar migracions perquè es va perdre tot. “Encara avui la gent parla del gran fred. Les pèrdues van ser enormes. Que persones morissin de fred és una cosa tremenda en el món rural”.
Més informació: cultura | Llibreria Serret | llibres
