LA FALSA: “Triomf de la normalitat”

Europa sencera -Espanya més i el Regne Unit per suposat- estava pendent la passada setmana del referèndum celebrat a Escòcia, en el qual els ciutadans d’aquella nació havien de triar, o no, independitzar-se del ‘United Kingdom’. Va guanyar el no però per damunt de tot va guanyar la normalitat, el seny i, per tant, la democràcia. I dic que a Espanya estàvem més pendents per les similituds d’Escòcia amb Catalunya, que no en són tantes. Comencem perquè la consulta escocesa estava admesa per totes les parts, la catalana no. Cert és que en algun moment les enquestes vaticinaven el triomf del sí a la independència escocesa, aleshores tots els grups polítics des de Londres es van bolcar en oferir més autonomia a la nació del kilt.

Des de l’estat espanyol el que es fa (algunes veus ho han demanat) es amenaçar amb la suspensió de l’autonomia per a Catalunya i poc menys que la intervenció de l’exercit. No, no hi ha massa similituds entre els casos escocès i català. Mentre a la Gran Bretanya sempre s’ha treballat per l’enteniment evitant la confrontació estèril, a Espanya, lluny de dialogar, sempre s’ha mantingut la ferma voluntat de l’enfrontament, del no voler escoltar, no saber dialogar i posar en pràctica la política de ‘a los catalanes ni agua’.

I així ens lluirà el pèl per culpa de molts perquè la solució, per bona que sigue, serà difícil i roïna. Mentrestant, els veritables problemes, a aquells per exemple que regiren contenidors cada nit sense saber si la merda que soparan és espanyola o independent catalana, no els mira ningú.