La Freixneda buscarà el sistema de depuració més viable per al poble
El Pla de Depuració d’Aragó segueix provocant més divisions que consens al territori. A Calaceit i a Queretes se’ls hi ha afegit ara La Freixneda. En l’últim ple municipal, celebrat el dimecres 12 de novembre per la tarde, l’equip de govern de La Freixneda va anunciar que demanarà la devolució de les competències en depuració i que s’adherirà a una queixa aixecada a la Unió Europea en la qual s’argumente que s’han construït unes depuradores sobredimensionades i molt cares de gestionar i de mantindre. La Freixneda va exposar que “mai s’ha fet un estudi econòmic del cost-eficiència” del projecte, i que “se’ns ha imposat” la depuradora “més cara i menys eficient”, cosa que podria hipotecar el futur del poble. En el ple municipal, marcat per l’aprovació dels Pressupostos 2015, l’equip de govern va anunciar l’inici dels tràmits per determinar quina és la depuradora més eficient per al poble. El consistori no voldria veure “una depuradora que quedés abandonada per la concessionària perquè no és rentable i un poble que hauria d’assumir uns costos impossibles”.
En este context, Ana Marta Romeo, regidora del PAR, va dir que després que eixiren a la llum els debats de Calaceit i de Queretes, des de La Freixneda “hem anat recopilant informació” i han trobat dos deficiències. La primera és que “els contractes i convenis que es van firmar en el seu moment són nuls”. I la segona és que “el Ministeri de Medi Ambient va veure que per als municipis inferiors als 2.000 habitants este tipus de depuradores que l’Institut Aragonès de l’Aigua vol imposar no són les més viables”. La regidora del PAR va concretar que “la resta de comunitats autònomes, excepte Aragó i Madrid, ja han canviat el sistema de depuració”, afegint que “hi ha un manual on CEMEX està dient que en els nuclis inferiors a 2.000 habitants” la depuració ha de ser “més sostenible” i “s’aposte per les depuradores ecològiques, però extensives”. Després, a cada municipi, en funció del terreny i la climatologia, caldria determinar “quina és la més adequada. Però descarte la imposició que l’Institut Aragonès de l’Aigua volia fer a La Freixneda en el tipus de depuradora”.
Romeo va considerar que “el projecte previst arribava a 1 milió d’euros”, i va defensar que “econòmicament no és viable”. De fet, des de l’equip de govern de La Freixneda opinaven que “independentment que l’Institut diu que ho finançaran ells, no se sap mai si te tornaran la competència i hauràs d’assumir una amortització i una gestió inviables”. Per tant, “ens parem i replantegem quina depuradora és la idònia per al nostre poble mirant cap al futur. Aquí mai se va fer un estudi econòmic de cost-eficiència, que és un precepte que tota administració hem d’aplicar. I això no només no s’ha aplicat, sinó que se’ns ha imposat la més cara i la menys eficient”, va argumentar Ana Marta Romeo. Per tant, “ens parem, demanarem la devolució de les competències, ens adherim a la queixa a Europa que estan tramitant els ajuntaments afectats i també iniciem els tràmits per a determinar quina és la depuradora que necessitarà La Freixneda”. La regidora del PAR va sentenciar que “tenim clar que hem de depurar. Però no volem una depuradora que no sigui sostenible ni ambiental ni econòmicament per al poble”.
Més informació: aigua
