Les jornades sobre Guerra Civil a Queretes es consoliden com una cita ineludible per als amants de la història
La sala d’actes del Centre Cultural de Queretes va ser el punt de trobada de les 5enes Jornades sobre la Guerra Civil durant el passa Pont de la Puríssima. En esta ocasió, les jornades van començar el divendres 5 de desembre amb la conferència de l’historiador Josep Sánchez Cervelló en la que va exposar la seua interpretació sobre la Batalla de l’Ebre. L’endemà, els actes van continuar amb la intervenció de Francisco Cabrera que va analitzar el paper dels guerrillers republicans en este enfrontament i també va donar el seu punt de vista sobre els motius que van desencadenar esta històrica batalla. Dos xarrades que van posar el context general d’unes jornades que, com en altres ocasions, van anar d’allò general a allò més local. “El que hem intentat, com hem fet en anteriors ocasions, és portar a dos ponents perquè explicaren el context general dels fets que tractem per a després passar a parlar de successos molt més locals i emmarcats al poble de Queretes”, va explicar Juan Luis Camps, membre de l’Associació Cultural Medievo.
El diumenge les jornades van continuar en una visita guiada per part de Joaquín Llerda a les trinxeres, el poble vell i el museu de Corbera d’Ebre. Ja per la tarde, es va fer la conferència sobre els refugiats de guerra, tant dels que van arribar a Queretes com dels queretans que van marxar del poble, a càrrec de Renato Simoni. Per a finalitzar esta quarta edició de la iniciativa, José Antonio Albesa va relatar les vivències de Domingo Albesa Insa com a conseqüència de la Batalla de l’Ebre. Per la seua part, Juan Luis Camps va analitzar com es va viure este episodi bèl·lic al municipi del Matarranya. A més d’estes activitats, al llarg de les 
jornades hi havia una exposició sobre la Batalla de l’Ebre a la sala d’exposicions Tomàs Riva i també es van projectar diferents pel·lícules i documentals vinculats sobre esta temàtica.
Finalitzades les jornades, des de l’Associació Cultural Medievo de Queretes, entitat organitzadora de la iniciativa, van valorar de forma molt positiva esta darrera edició, tant per la participació com per la disposició de tots els ponents que hi van col·laborar. “Estem molt contents de la participació perquè un any més ha sigut molt nombrosa. Potser divendres va ser un poc més fluixa, però en general totes les xarrades han reunit un mínim de 40 assistents i un màxim de 70. Números que als que és molt difícil aspirar en qualsevol format de conferència”, va defensar Camps, qui va afegir que “a més, les visites a l’exposició, l’assistència a les projeccions i l’excursió també han sigut considerables”. D’esta manera, els organitzadors valoren la cita com un èxit. Si bé, també creuen que hi ha coses a millorar, com és l’atracció del públic més jove a les jornades. “No volem que siguen uns actes sol per a gent gran. Per este motiu, enguany hem començat a treballar molt la informació a través de les xarxes socials perquè, encara que no vinguen a les xarrades, els més jóvens també puguen conèixer la història local del poble. Tot i això, també hem de dir que enguany a l’excursió van participar un bon número de joves”, va recalcar Camps.
Al marge de valorar la participació i el bon desenvolupament de l’activitat, des de l’organització també van destacar que “un any més, estos dies també han servit per a recopilar més informació sobre la història del poble”. És més, segons va reconèixer Camps, “el fet de fer les jornades i que la gent hage vist com tractem la matèria”, així com “la documentació que molts veïns ens han facilitat, també ha ajudat a generar confiança i que més gent s’animo a donar a conèixer els seus documents, fotografies o dades”.
Respecte a la continuïtat de les jornades i el cinquè aniversari d’estes, que està previst per al pròxim 2015, des de l’entitat cultural van recalcar que “la intenció és continuar amb esta activitat”. Si bé, “estem valorant avançar un poc en el temps i començar a parlar de l’època de la postguerra, perquè tot i que de la guerra hi ha molts aspectes que encara es poden tractar, creiem que és necessari canviar un poc el tema central que porten tractant els últims 4 anys. Així que possiblement l’any que bé iniciarem l’anàlisi de la postguerra”.
Més informació: cultura | història
