Comencen les obres de la depuradora de Vall-de-roures
El Pla de Depuració d’Aragó ha entrat en una fase clau. Esta setmana s’han iniciat les obres de construcció de la futura depuradora de Vall-de-roures, una de les cinc plantes que l’Institut Aragonès de l’Aigua aixecarà a la zona 10-A, i que contemple també els projectes de Beseit, La Freixneda, Pena-roja i Queretes. Les màquines excavadores han iniciat els moviments de terra on s’assentarà la futura planta de depuració, ubicada davant mateix del Barranc d’en Segarra, a l’ala nord del riu Matarranya, tocant la pista que va a la Torre del Compte. Després de superar totes les fases prèvies a l’inici d’obres, entre elles el període d’al·legacions, l’empresa adjudicatària ha començat a treballar. De fet, fa unes tres setmanes va instal·lar la seua oficina a la capital del Matarranya, més en concret a la primera planta de l’antiga Casa del Metge, des d’on gestionarà el procés de construcció de les depuradores de la zona 10-A.
La depuradora prevista a Valderrobres és la que va més avançada de les cinc. Tancat el període d’al·legacions, s’ha procedit a actuar a la finca on es construirà la planta de depuració, que té una inversió de 2.550.038 euros i un cost d’explotació estimat a 20 anys de més de 12 milions d’euros. Les obres les assumeix Depuraragon S.A., qui ha muntat la seua oficina a la capital del Matarranya i qui s’encarregarà d’aixecar les cinc depuradores de la zona 10-A. Una depuradora que donarà servei a les aigües residuals del poble i del Matadero Comarcal, amb una capacitat de tractament de 2.300 metros cúbics diaris, que representen una població estimada de 7.015 habitants. Una previsió de creixement de població que es va revisar a la baixa ara farà uns anys, com ja va apuntar Francisco Aranda, cap d’àrea de planificació de l’Institut Aragonès de l’Aigua, en l’assemblea del Contracte de Riu Matarranya de 2013.
La futura depuradora de Vall-de-roures estarà a uns 2.500 metros del nucli històric i a uns 700 metros del Matadero, a qui també donarà servei. Comarca del Matarranya va destinar l’any 2011 180.000 euros del seu pressupost de PDR (Programa de Desenvolupament Rural) a la xarxa d’abocaments del Matadero Comarcal, evitant així una possible clausura de les instal·lacions perquè, d’incomplir la normativa sanitària vigent, perdrien l’autorització ambiental. El Matadero està donant servei a Arcoiris i a un gran número de carnissers del Matarranya. Al marge de la depuradora de la capital del Matarranya, està també la projectada a Queretes. El passat mes de novembre es va tancar el període d’al·legacions. La futura planta, aixecada davant del nucli urbà, a pocs metres del Mirador dels Ports, ha 
generat bastant de debat. L’Associació de Veïns ha presentat al·legacions, queixant-se tant de la ubicació com del sistema de depuració.
. Al·legacions a Beseit, La Freixneda i Pena-roja
En el marc de la zona 10-A, estan també les plantes de depuració de Beseit, Pena-roja i La Freixneda. Totes tres estan en fase d’al·legacions, un període que es tancarà dies abans de tancar l’any. En concret, hi ha de temps fins al 29 de desembre. En el cas de Beseit, parlem d’una depuradora que tindrà una inversió de 2.211.944 euros, i un cost d’explotació de 3,8 milions d’euros a 20 anys. Serà una depuradora amb una capacitat de 800 metres cúbics diaris, equivalent a 2.667 habitants. En el cas de Pena-roja, la depuradora, que està contemplada a la vora mateix de la planta de tractament de residus agrícoles, la inversió serà de 1.083.320 euros, i tindrà un cost d’explotació a 20 anys de 860.782 euros. La depuradora tindrà una capacitat de 250 metres cúbics diaris, que és una potència que equival a 1.042 veïns. A La Freixneda, la inversió serà de 1.115.368 euros i tindrà un cost de 1,5 milions d’euros a 20 anys. Capacitat, 480 metros cúbics.
En el cas de Queretes, el projecte de depuradora que va sortir a exposició pública tenia fixada en 1.475.593 euros la inversió inicial, amb un cost de manteniment a 20 anys de 1,5 milions d’euros. La capacitat de tractament serà d’uns 300 metre cúbics. Un projecte que, de cara a les pròximes setmanes, podria conèixer la resolució de totes les al·legacions que s’han presentat. Els veïns van demanar un canvi d’ubicació, així com també un canvi de sistema, advocant per una depuració ecològica de caràcter extensiva. L’ajuntament de Queretes també va presentar les seues corresponents al·legacions. En este cas, i segons va explicar Fernando Camps, alcalde de Queretes, en una entrevista concedida a Ràdio Matarranya fa unes setmanes, “s’ha demanat el condicionament de tota la zona i fer una zona enjardinada als exteriors”. També s’ha demanat que la caseta compleixo els criteris de construcció com tot edifici tradicional.
El Pla de Depuració d’Aragó arribarà al Matarranya en uns anys de retràs. El passat mes d’abril de 2014 es van desbloquejar els projectes previstos de 30 municipis, entre ells les plantes de depuració de la zona 10-A (a dalt detallats), així com les depuradores de Calaceit i Massalió. En el cas de la zona 10, que finalment es va subdividir en tres zones, el problema es va deure als problemes de finançament que va tindre l’empresa adjudicatària. Un Pla de Depuració que ha aixecat moltes reticències al territori. A Calaceit, Entesa va demanar buscar sistemes de depuració alternatius, més ecològics i sostenibles, considerant les depuradores d’Arnes o Favara l’exemple a seguir. Des de La Freixneda, el consistori va anunciar que presentarà al·legacions, considerant el sistema de depuració triat com una ruïna. Per la seua part, Chunta va instar a la DGA a parar el Pla de Depuració de tota la zona 10-A.
Més informació: aigua | infraestructures | medi ambient
