Ràfels, Pena-roja, Vall-de-roures i Queretes, els únics pobles que van guanyar població el 2014
La despoblació s’ha convertit en una de les principals preocupacions i a la vegada en un dels grans reptes de la província de Terol. Durant els últims exercicis i legislatures, el missatge de combatre la despoblació ha aparegut en els mítings i programes electorals de totes les formacions polítiques, siguin del color que siguin. Però els mesos passen i la caiguda de població no pare. S’han buscat fórmules per assentar gent jove i dones al territori. S’està buscant finançament a Europa perquè el medi rural no s’acabe convertint en un autèntic desert demogràfic. Però de la mateixa manera que fa 50 anys van defallir els masos i les masades, els pobles van cap al mateix destí. Fa unes setmanes, l’Institut Nacional d’Estadística (INE), va publicar els primers resultats del padró municipal del 2014. I els números són preocupants. El Matarranya té 8.491 habitants, suposant una caiguda de 139 habitants en només un any, i en constant caiguda des de l’any 2009 amb l’entrada en recessió econòmica del medi rural. Aquell exercici, el Matarranya va estar a les portes de superar la barrera psicològica dels 9.000 habitants.
La capital del Matarranya, Vall-de-roures, és l’únic poble que resisteix a este fenomen. Des de l’entrada del nou segle, només va perdre padró el passat any 2013. La vila creix en població, l’escola augmente matrícula, els veïns guanyen en serveis. Però a vegades, això arribe en detriment dels pobles de la vora, més menuts. Parelles jóvens que tenen xiquets i que s’assenten al municipi més gran per comoditat. Decisió familiar que ni vol justificar la pèrdua d’habitants de les viles menudes ni vol criminalitzar l’acollida de les grans. Al contrari. Per sort, moltes famílies jóvens han decidit quedar-se a viure aquí, al Matarranya. Precisament, Vall-de-roures és un dels quatre municipis del territori que han guanyat en població este 2014. Ho ha fet en 27 habitants. En viuen 2.337. En nivells absoluts és el poble que més ha crescut. Proporcionalment, supose un augment de població marcat en el 1.16%. Ràfels seria el poble que més va créixer entre 2013 i 2014. Gràcies als seus 4 nous habitants, supose un augment del 2.9%. Ara té 142 habitants. Els altres pobles que han crescut són Pena-roja (487 habitants, +7) i Queretes (601 habitants, +4).
Els altres 14 municipis del Matarranya han anat a la baixa. I són precisament els pobles més menuts aquells que han patit una major recessió. Fórnols, la vila més menuda del Matarranya, té segons els primers resultats del padró de 2014, 78 habitants. Això supose una recessió del 16.13% en població, perdent 15 veïns. També és important la baixada que ha patit Torredarques, que s’ha quedat en 83 veïns i ha perdut, segons INE, 12 veïns, en una recessió del 12.63%. La Freixneda s’ha quedat en 468 veïns, perdent-ne un total de 27 en un any. En el cas de Valljunquera, el padró s’ha quedat 365 veïns, perdent 18 veïns. A La Portellada ara hi viuen 234 persones, i ha perdut 9 veïns en el seu padró municipal. A la Torre del Compte ara hi ha 142 veïns. N’ha perdut 5, que no són molts, però proporcionalment superen el 3% de la població. Pel que fa a Arenys de Lledó, ha perdut 7 habitants i ara està en els 208 veïns. I a Massalió ara tindríem 540 habitants, que són 18 menys que fa un any. A Fontdespatla, per la seua part, en viuen 299 habitants, baixant dels 300, i 9 menys que el 2013.
Calaceit segueix perdent població. Ha perdut 30 habitants en només un any. Ara hi ha empadronades 1.076 persones. Proporcionalment, les caigudes han segut menys rellevants als pobles que ens falte per analitzar. A Beseit, per exemple, el padró marque una caiguda de 16 habitants. Ara hi ha empadronades 583 persones, i s’allunen un any més de la barrera dels 600. A la Vall del Tormo trobem un padró de 315 habitants, amb una caiguda de 7 persones en un any. Lledó només ha perdut 3 veïns des del 2013, i el primer padró de 2014 (xifres de finals de desembre de 2014) ens diu que hi ha 169 veïns empadronats. Ens quede Mont-roig, municipi que perd gent però proporcionalment és molt poca. Ha perdut 3 veïns en un any i es trobe en els 364 empadronats. Xifres que si les sumem deixen un Matarranya amb 8.491 veïns, que són 452 veïns menys que ara fa cinc anys. L’any 2009 es va trencar la tendència a l’alça d’habitants. Aquell exercici, la població empadronada al Matarranya era de 8.943 veïns. Des de llavors no ha fet més que va baixar, amb una mitja anual de 90 habitants. Com tot un poble menut, vaja.
Més informació: despoblació
