El Matarranya té 450 habitants menys que fa cinc anys
La despoblació s’ha convertit en una de les principals preocupacions i a la vegada en un dels grans reptes per a la província de Terol. La setmana passada detallaven les últimes dades que ha fet públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que no amagaven l’alarmant pèrdua de població al Matarranya. En només un any, la comarca ha perdut un total de 139 habitants. Una pèrdua de població que ha afectat 14 dels 18 municipis del territori. És la baixada més pronunciada que s’ha patit d’un any a un altre. El territori perd gent des de 2009. Del 2009 al 2010, el Matarranya va perdre 50 veïns. Del 2010 al 2011 en va perdre 88. 72 veïns menys del padró de 2011 a 2012. I del 2012 al 2013 en vam perdre 103 més. Una pèrdua de veïns que en xifres percentuals represente un 1.61 per cent en només un any. Si ens n’anem fins al 1999, ara fa 15 anys, el Matarranya té un 4.27 per cent menys de població. És a dir, l’any 1999 tenia 8.870. Però és que l’any 2009, en el seu màxim del segle XXI, el Matarranya va arribar a tindre 8.943 veïns. Per tant, hem perdut 452 habitants en només cinc anys.
Si anem poble a poble, només trobem dos municipis del Matarranya que ara tinguin més habitants que fa 15 anys. Un d’ells és Vall-de-roures. La capital del Matarranya, que té 457 veïns més que l’any 1999, fa que esta sangria poblacional no sigui tan bèstia. L’altre municipi és La Freixneda. La vila ha tingut alts i baixos. Si l’any 1999 tenia 438 veïns, ara en té 468. I això que n’ha perdut habitants l’últim any. Tots els altres municipis, és a dir, 16 dels 18 pobles que integren el Matarranya, han perdut gent en els últims 15 anys. Si ho mirem en valors absoluts, la vila que ha caigut més és Calaceit. Encara que tot i passar dels 1.223 als 1.076 veïns en este període, proporcionalment ha baixat en un 12.2 per cent. Ràfels és, proporcionalment, el municipi més castigat per la despoblació. En l’any 1999 hi havia empadronades 207 persones. Ara n’estan 142. Això supose que ha perdut el 31.4 per cent de la seua població. De fet, són els pobles més menuts els més afectats per este fenomen. Fórnols s’ha convertit en la vila més menuda del territori. Ha perdut el 27.1 per cent de la gent en 15 anys. Si l’any 1999 n’eren 107, ara en són 78. I tenim La Portellada, que ha perdut també el 27.1% de la gent en este període.
Torredarques també és un poble damnificat per la despoblació. Ha passat dels 106 als 83 veïns en 15 anys, amb una pèrdua proporcional del 24.31 per cent de veïns. Però no només això. Tenim sis municipis més que han perdut més d’un 15% de població en estos 15 anys. A la Torre del Compte han perdut el 19.77 per cent des de 1999, passant dels 177 als 142 veïns. A Fontdespatla n’han perdut el 17.63 per cent, baixant dels 363 als 299 veïns en este període. A Lledó ens trobem en una situació similar. La població s’ha vist reduïda en un 17.16 per cent, passant dels 204 als 169 veïns. I a Valljunquera s’ha passat de 438 a 365 veïns, caient els empadronats en un 16.67 per cent. En este segment hi trobem també la Vall del Tormo, que ara té 315 veïns, quan fa 15 anys en tenia 377. Ha perdut un 16.45 per cent de la gent. I Arenys de Lledó ha baixat dels 247 als 208 habitants des de 199, en una caiguda del 15.79 per cent. En un terme mig estarien Massalió (-10.74% de població), Pena-roja, (-9.48%) i Beseit (-9.33 per cent), mentre que Mont-roig (-3.45%) i Queretes (-2.91%), van resistint.
Més informació: despoblació
