LA FALSA: “Estranya humanitat!”
A finals dels 70 la seria televisiva ‘La Barraca’, basada en la novel·la de Blasco Ibáñez del mateix nom, comptava com a banda sonora una cançó interpretada per Victoria Abril que deia allò de ‘estranya humanitat, quin dia entendràs que has de aprendre a conviure en pau?’ A París vam tornar a tindre un exemple de com de miserable pot arribar a ser la nostra espècie: a la seu del setmanari humorístic ‘Charlie Hebdo’ es va tornar a matar en nom de déu, d’un déu sigue quin sigue, perquè en nom de massa déus se mor, en nom de massa déus se mata.
El que no hem de fer mai és qualificar a tots els seguidors d’una divinitat determinada com a assassins pel fet de que uns quants ho siguen, però caldria demanar a totes les religions, especialment als seus dirigents, que dediquen els seus esforços a promoure la cohabitació pacífica. Prou de rentar cervells. Seria bo que, d’una vegada per totes, deixaren de parlar del sexe dels àngels… i dels humans, i treballaren per la pau, per l’enteniment i per la convivència.
El denominador comú d’algunes creences religioses ha estat, en massa moments, el d’exterminar als que no segueixen el seu dogma. Curiosament, segons el calendari islàmic, els musulmans es troben a l’any 1436 des de l’Hègira. No vaig a analitzar el que el cristianisme va fer al segle XV i en altres temps en nom de déu.
Una creença religiosa hauria de valer per assolir la pau interior individual i no mai la guerra santa. De la incongruència d’alguns mandataris que demanaven la llibertat d’expressió a París no vaig a parlar.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
