Vora les 24.000 persones visiten el castell i l’església en un any una mica irregular

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . dimarts, 17 de febrer de 2015 .
Etiquetes:

La fluctuació de visitants a punts emblemàtics de la comarca del Matarranya, com ara els nuclis històrics de La Freixneda i Calaceit, la Pesquera i el Parrissal de Beseit o el castell de Vall-de-roures, ens ajuden a diagnosticar la campanya turística al territori. El 2014 que hem deixat ha segut un any d’alts-i-baixos, sent Setmana Santa i el Pont del Pilar dos dels moments de major afluència de visitants. Destacar també els dies d’estiu i en menor mesura la primavera. La pernoctació cau especialment a l’hivern, afectada pel turisme de neu. En el cas de la capital del Matarranya, el número de visites al castell i l’església, patrimoni històric que gestione la Fundación Valderrobres Patrimonial, el 2014 va rondar les 24.000 entrades, uns números que criden a l’optimisme.

Des de Valderrobres Patrimonial, Antonio Monfort va concretar que “el balanç general de l’any ha segut positiu. Hem tingut bastants visitants al castell, rondant les 24.000 entrades, i feia temps que no arribàvem a una xifra tan alta. Tot i que ha segut un any irregular, on hem tingut èpoques bones i altres més de baixó, 2014 no ha segut per a res dolent”. Monfort va afegir que “és possible que l’últim tram de 2014 no ha segut tan bo com ens esperàvem, però no ens podem queixar. Rondem els 24.000 visitants. Durant èpoques pretèrites vam arribar inclús als 25.000 visitants”. El que sí han detectat és que els últims anys estan sent bastant irregulars. “Estem pendents d’alguns factors externs, i ara mateix és molt difícil de predir si esta tendència a l’alça es mantindrà”.

Tenim un element primordial: el temps. “Marque molt el volum de gent que pots tindre els mesos de juliol o agost”. En el cas de l’hivern, Monfort explique que “ha segut més fluix que el de 2013, però sense ser dolent”. Des de Valderrobres Patrimonial apunten que això ha vingut marcat molt “per com han caigut els ponts i les festes. Ens preocupe també este 2015 perquè no està sent especialment fort”. Les visites al patrimoni històric de Valderrobres han crescut durant els últims dos anys. La crisi va castigar també el turisme d’interior. Així va quedar marcat durant 2012, quan les visites van baixar de les 19.000 al castell i a l’església. Una caiguda que va vindre motivada per la reducció dels grups, un factor que s’està treballant, corregint i millorant estes últimes temporades.

. La restauració i l’enclavament

El Matarranya s’ha consolidat com un territori turístic que barrege patrimoni històric, patrimoni cultural i natura. El Matarranya cada dia és més conegut. La gent té ganes de vindre al Matarranya. I conèixer el castell de Valderrobres forme part de la seua visita. Antonio Monfort va apuntar que “el castell està molt ben recuperat. Vam tindre molta sort de les restauracions que es van fer en el seu dia. I el castell té la sort d’estar damunt del poble. Aquí tens el poble i el castell junts, apegats”, cosa que no trobaràs a Miravet o a Castellot. “Qualsevol persona que visite el poble pot arribar a les portes del castell i ampliar la seua visita”. I això fa que el patrimoni històric de Valderrobres sigue un dels reclams més importants que té el Matarranya.

Encara així, des de Valderrobres Patrimonial reconeixen que “no podem dir que la gent ve aquí pel castell, sinó que els visitants vénen a veure el poble i tot el Matarranya”. El perfil del turista és un visitant interessat per tota la comarca, i que va tastant diferents punts emblemàtics que no es poden passar per alt. Un d’ells és el castell de Valderrobres i el seu nucli històric. Un patrimoni que es complementarà a partir de Setmana Santa a través del Museu de l’Art que s’està fent a l’antic Palau. Des de la Fundació, Monfort va recordar que “la idea del museu és aprofitar precisament eixe turista que vol conèixer tot el Matarranya. El museu serà un punt de partida. Aquí estarà informat de tot el que tenim en esta comarca, quines coses pot visitar quan a art i arquitectura patrimonial”.

Més informació: