El preu del transport de cadàvers, nova guerra del sector porcí al Matarranya
Primer la nova normativa del Benestar Animal i després la crisi de Jamón de Teruel. L’any passat la declaració de zona vulnerable al riu Tastavins i enguany la recollida de cadàvers. Les lluites del sector porcí pareix que no s’acaben mai. Quan es resol un conflicte, n’ixen quatre més. L’últim d’ells, encara que no és nou (ni molt menys), la desigualtat a l’hora d’abonar la recollida dels cadàvers. Per què un granger del Matarranya ha de pagar 0.23 € per quilo, quan a Catalunya el cost és de 0.15 €? Una realitat que no entén el sector primari de casa, però que tampoc comprenen a Europa. I és que Aragó, a diferència de qualsevol altra comunitat autònoma, done un servei públic de transport i de destrucció de cadàvers. Un servei que, a diferència de ser més rentable per al sector primari, li resulte més car perquè “no treballe a preus de mercat”.
Esta situació es podria resoldre en qüestió d’hores, en funció dels acords que isquen del Consell d’Administració d’avui a SARGA. Una problemàtica, però, que ve precedida d’algunes polèmiques. El conseller de Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó, Modesto Lobón, els va prometre una imminent rebaixa dels preus en la recollida de cadàvers (fins als 0.18 euros). Però a la setmana següent de l’acord, Lobón va recular i els hi va dir que ho havien entès mal. Això va mosquejar el sector primari, que demane simplement un preu competitiu com el que tenen altres comunitats autonòmiques, entre elles la veïna Catalunya. En este context, el president de ACRIPORTE i granger de la nostra comarca, Manolo Esteve, va recordar que “hem arribat a pagar tres vegades més per la recollida de cadàvers que un granger català”.
Esteve va recordar que “Espanya és el 4at productor de porcell. Tenim dos comunitats que assumeixen pràcticament el 50 per cent del total: Catalunya que represente el 25 per cent, i Aragó que represente el 24 per cent. Catalunya ve a ser el nostre competidor directe”. Però, per contra, el preu que han de pagar els grangers catalans per la recollida de cadàvers és molt inferior que el que paguen els aragonesos. El motiu? El sistema que està utilitzant DGA i que el sector primari aragonès considere que els penalitze. Esteve va afegir que “Aragó és l’única comunitat que té un servei públic de recollida”. I a diferència de treballar amb preus de mercat, quan els ramaders catalans pagaven 0.18 € per quilo, els aragonesos pagaven 0.28 €. És a dir, 10 cèntims més per quilo. Ara, Aragó ha baixat als 0.23 €. Catalunya, per la seua part, està en els 0.15 € el quilo.
. Promeses que s’emporte el vent
Les promeses del conseller Lobón van quedar en paper mullat i van molestar el sector porcí d’Aragó. En este context, Manolo Esteve va dir que “ens vam reunir amb el conseller abans dels Nadals”, confirmant que “estaven preparant una licitació”, i que a partir del mes d’abril una empresa privada assumiria la gestió, posant un cost del quilo per 0.18 euros. Però en passar Nadals “ens va dir que de cara a les eleccions no ho podien fer, que això no podia ser”, i que demanarien abaixar el preu que oferia SARGA a partir del 1 de febrer. Però febrer ha arribat. “Vam aconseguir part de l’objectiu. Ens pareixia bé. Però a la setmana següent va dir que ens ho vam entendre mal i que seria a partir del mes de juny, quan tindrem un altre govern”.
Ara mateix, SARGA cobre 0.23 euros per un servei que realment li coste entre 0.14 i 0.15 euros. Esteve va recordar que “el preu de recollida i de transport coste 9 cèntims d’euro, i la destrucció la fan a 5 o 6 cèntims d’euro en funció de la zona”. Per tant, trau “un diferencial del doble”. Un servei que mantenen, ara per ara, els ramaders d’Aragó, que no els aragonesos. De fet, este és un aspecte que també està damunt de la taula, ja que el pes econòmic que té el sector a la comunitat és bastant important. Esteve va considerar que “el pròxim govern que tinguem o aposte realment pel gorrino o no ens tindrà de cara. El sector represente el 4 per cent del PIB”, suposen més de 10.000 llocs de treball, i 1 de cada 3 euros que genere el sector primari a Aragó prové del gorrino.
Més informació: agricultura | ramaderia
