Més de 900 persones marxen per les sendes de Beseit entre unes bones vistes i una mica de matacabra

La Marxa Senderista continue rodant pels pobles del Matarranya. Enguany ha tocat a Beseit. Dels camps llaurats de Queretes hem passat al pinar, als cingles i les sendes dels Ports. Una marxa senderista que va tindre uns 950 inscrits i més de 100 voluntaris. Els senderistes més matiners es concentraven a les set i mitja del matí a la plaça major. Un bon esmorzar i a carregar piles, que la ruta d’enguany diuen que serà exigent: de pujades i baixades i de sendes estretes. La ruta llarga, de 19 quilòmetres, pràcticament va pujar als 1.000 metros d’altitud, oferint unes vistes privilegiades del terme de Beseit. La ruta curta també va ser dura en alguns trams de senda. Més per a uns senderistes que per a uns altres. Una marxa senderista que des de les vuit del matí, quan va eixir el primer de Beseit, fins passades les 3 de la tarde que va arribar l’últim, es va allargar casi tot el dia.

Abans de fer la ruta, els inscrits havien de passar per la plaça de l’ajuntament i agarrar la seua acreditació. Diferents voluntaris es van encarregar d’esta faena. Entre elles, teníem la Vane Giné, veïna de Beseit, qui ens va explicar que “ara han eixit els senderistes que fan la ruta curta. Els de la llarga fa un ratet que han sortit. De moment, va tot molt bé. Estem entre 900 i 1.000 persones”. D’allí, diferents grups de voluntaris van marxar als punts de control. L’últim d’ells, a les Marrades, on se trobaven els caminants de la ruta llarga i els de la curta. La sortida de la marxa va ser molt escalonada. Salomé Roquer, de l’àrea d’esports de Comarca, va concretar que “han vingut casi tots els inscrits i hem tingut gent que s’ha inscrit a l’última hora. Unes 950 persones, en total”. El temps va ser bastant respectuós. Fresqueta, inclús matacabra. Però poca presència del vent.

. El primer, a Beseit en 3 hores

Els senderistes van anar passant per les diferents zones d’avituallament. Els inscrits a la llarga se van separar dels de la curta en el segon punt de control. Cadascú va fer la ruta al seu ritme. Inclús alguns la van fer corrent. Van ser, lògicament, els primers que van arribar a Beseit. Entre ells, un veí de Fontdespatla i dos jugadores de l’equip femení de l’Horta de Sant Joan. El primer senderista que va passar per l’últim punt de control, on precisament se trobaven les dos rutes, va ser José Antonio Martínez, d’Alcanyís. Ell va fer la llarga i va explicar que “la marxa és molt bonica. El paratge és impressionant. Ja m’ho coneixia i no he parat tant. Altres sí que es paren i fan fotos. Hem vingut amb més gent, però cada u porte el seu ritme”. Del primer, que va entrar a Beseit abans de les 11 del matí, a l’últim, que ho va fer passades les 3, quatre hores de diferència.

Entre les dotze de migdia i la una de la tarde va ser quan va haver-hi més concentració de senderistes en l’últim punt de control. Es trobaven els que venien del Mas de Garcia i els que havien fet la ruta curta. Als punts de control repartien diferents coses. Aigua, vi, fruits secs, alguna fruita com taronges… I a cada punt de control es marcava tot aquell que havia passat. En l’últim punt teníem la Montse Albesa, qui va concretar que “ara només queden els últimes. El matí ha sigut molt divertit. Molt d’ambient. Alguns s’han cansat. Altres a última hora han decidit fer la ruta llarga. Altres, al contrari. Pot ser hem passat una mica de fred, als controls. Però els que han fet la caminada no han suat. La gent, contenta. A alguns els ha agradat molt, la ruta. Altres diuen que ha sigut una mica costerut. Però Beseit no és gens pla”.

. Dinar a Beseit

I la gent va arribar a Beseit. Alguns prou sobrats. Altres, una mica cansats. I uns altres, molt cansats. Allí es va repartir la samarreta de recordatori i es va fer un dinar popular. Conforme va arribar la gent al pavelló, anaven menjant. Al punt d’arribada teníem l’alcalde de Beseit, Alberto Moragrega, qui va explicar que “són les 3 i mitja. Estem al final de la ruta i ara arriben els últims. Els voluntaris també comencen a dinar. La ruta s’han allargat. Sabíem que és una ruta una mica dura. També hem trobat gent que ens ha dit que li han eixit més quilòmetres. Les baixes pressions han fet que els tracs siguen diferents als d’un dia normal”. Pel que fa a la marxa, “estem contents perquè no s’han produït incidències”. Alguna caiguda, algú que no pot en algun tram de la ruta. Però les coses habituals en actes d’estes característiques.

Més informació: senderisme