Aragó reduirà la població de cabra per evitar una possible expansió de la sarna

Aragó reduirà la densitat de població de cabra salvatge per evitar una possible expansió del brot de sarna detectat a Catalunya. Així ho va anunciar divendres Ana Oliván, que és directora provincial d’Agricultura i Medi Ambient a la província de Terol, en una reunió celebrada al Matarranya. Una trobada entre tècnics del Govern d’Aragó, gestors de vedats, representants municipals i caçadors on es va tractar la preocupació apareguda per la presència d’un brot de sarna entre les cabres de la zona catalana del Parc Natural dels Ports, i on es va parlar de les mesures de gestió que s’han de prendre per anticipar-se a una possible expansió de la malaltia. Un brot que preocupe el sector cinegètic, sent la cabra un recurs econòmic molt important, com també el sector turístic, ja que l’animal té una vinculació directa amb el turisme de natura i paisatge.

Aragó reduirà la població de cabres per la sarna "Reunió entre tècnics, caçadors i gestors de vedats per esta problemàtica", apunta nord · la televisió comarcal . SECCIÓ: Vídeos

En este context, Ana Oliván va recalcar que, per ara, “a la província i a Aragó no tenim cap cas”. Però la sarna “és contagiosa”, està “influenciada per la densitat de cabra” i en punts de frontera “cal mirar d’anticipar-se a un possible problema i prendre mesures de gestió. La mesura de gestió que es propose i que també fan a Catalunya és disminuir densitat. A Catalunya s’està fent perquè tenen brot de malaltia. A Aragó encara no ha arribat. Però s’ha decidit treballar en zones limítrofes augmentant quotes i disminuint densitat per aconseguir que la sarna no afecto o que, si arribe, sigue controlable”. I és que Oliván va recordar que les cabres “són animals que tenen una mobilitat elevada. I una vegada confirmat el brot a Catalunya, hem tingut esta reunió per anticipar-nos”. Per determinar les noves quotes de control, Oliván va proposar que “igual són més altes en zones limítrofes” i es baixe conforme “ens endinsem a la província”.

. Desmentir alguns rumors

Una reducció de la població que no només afectarà els animals de trofeu, sinó també “els mascles jóvens, els cabrits, les femelles… Si no, no tindria sentit”. La reunió va servir per desmentir alguna rumorologia que inquiete caçadors però també pastors i agricultors. La directora provincial d’Agricultura i Medi Ambient va apuntar que la transmissió de la sarna d’una espècie a una altra “és molt difícil. Es transmet d’un animal a un altre de la mateixa espècie. Es pot donar el cas d’un contagi entre una cabra salvatge i una domèstica. Però no té per què afectar als gossos ni a altres animals. Amb les persones passe igual. No s’ha constatat transmissió de malaltia entre un animal i una persona”. Encara així, “cal prendre una sèrie de precaucions quan es manipule un animal infectat. Si hi ha contacte reiterat amb animals infectats, podria haver-hi certa sensibilitat, alguna molèstia”, va recalcar Oliván.

Pel que fa al cens de cabres anual, Ana Oliván va explicar que “el cens s’ha estabilitzat. Hi ha expansió de la cabra a la província i tenim una densitat a la província. Per això se’ns permet actuar disminuint la quota. Com més animals tens, més fàcil és el contagi, més avance la malaltia”. La sarna es transmet per contacte. “És un paràsit. Un àcar molt petit. I el millor que pots fer quan hi ha un brot és tractar de disminuir la càrrega d’animals perquè no continue l’expansió”. Pel que fa a la simptomatologia, trobaríem la caiguda del pèl a les potes, al coll, els ulls, el llom. Llavis escardats, ulls entretancats… “Quan detectem estos símptomes” és aconsellable avisar. Encara que estos símptomes no volen dir que l’animal en qüestió tingue sarna. “A vegades, per les paparres o per motius hormonals i el zel també es pot produir esta caiguda del pèl”. Ana Oliván va recordar que alguns animals abatuts a Catalunya “s’ha demostrat que no tenien sarna”.

. Preocupació entre els caçadors

Des del món de la caça, els assistents a la reunió van considerar la trobada de positiva. Juan Carlos Anglés, que és caçador, va considerar que “hauríem de mirar de reduir els animals que tenim per hectàrea. Traure animals, no tindre una superpoblació i que ens pugue afectar la sarna. Però s’ha de fer tot be”. Anglés va afegir que “natres gestionem un coto municipal. Venem el precinto, i tot el que es trau ho dividim a tant per hectàrea i paguem a tots els propietaris”. Ara es pague a uns 8 euros més IVA. El caçador va dir que “la crisi s’ha notat” en el món cinegètic i abans “teníem molta oferta”. Pel que fa la possible entrada del brot de sarna al Matarranya, Anglés va considerar que “pot tindre molta repercussió. Afectarà en la densitat dels animals. I si et quede una densitat molt catxa, en uns anys no podries abatre cap animal i pot tindre una gran repercussió”. No només a la caça, perquè el caçador compre, s’allotge i consumeix a la zona.

Per la seua part, Ricardo Blanch, caçador i propietari, va considerar esta reunió de “molt positiva. Ens han donat informació de com tenim el tema de les cabres i les actuacions que es volen prendre per prevenir que entro la sarna”. Blanc creu que “és encertada” la decisió de reduir la població de cabres, “perquè a menor població, menor contagi. Tampoc hi ha moltes alternatives més”, sobretot quan parlem d’animals en llibertat. Per un altre costat, Blanc va destacar que a l’hora d’abatre animals en precinto no hi ha cap problema. “Sempre s’ha fet igual. Precinto, permisos i cridant els agents forestals. Però tenim més inquietud quan s’ha d’abatre un animal sense precinto, fora de la norma”. En relació al brot de sarna, el caçador va considerar que si entrés el contagi “crec que pot ser un desastre econòmic important perquè la majoria de les rendes de les finques, avui en dia, depenen de la caça”. També va valorar la cabra com senya d’identitat al territori.

Més informació: agricultura | caça