El ‘Banc de Terres’, un projecte a l’alça
La Comarca del Matarranya continue avançant amb el projecte del Banc de Terres. Les últimes actuacions s’han dut a terme a la Vall del Ferro de La Freixneda i a la Vall de Violins de Vall-de-roures. Més de 10 hectàrees de finques abandonades que s’han condicionat perquè es tornen a aprofitar un altra vegada i creant, al mateix temps, un tallafocs natural. Francisco Esteve, president de l’entitat comarcal, destaque que “davant la falta d’inversions per part d’altres administracions, en accions encaminades a la lluita contra incendis, la Comarca va propiciar que es posés en marxa este projecte”. Una iniciativa que segons Esteve, “té una inversió pública inicial però després les terres les mantenen els agricultors i pastors, complint l’objectiu de ser una àrea de seguretat en cas d’incendi i, al mateix temps, és un valor afegit el sector primari del territori”.
|
. El punt de partida
El Banc de Terres va nàixer en el marc del programa europeu Interreg IV, liderat per la Comarca del Matarranya i denominat El Paisatge, senyal d’identitat territorial i motor d’un nou model de Governança Territorial en les àrees rurals de la Mediterrània. Un projecte de Cooperació Transnacional (2010-2013) en el qual també van participar altres regions de França, Itàlia, Grècia i Xipre. Esta acció ha estat una de les més importants impulsades per este programa europeu, a través del qual s’han recuperat un total de 16 hectàrees en els termes municipals de Calaceit, Ràfels, la Vall del Tormo, Queretes i Vall-de-roures. Esta experiència pilot per a la recuperació i la posada en producció de finques agrícoles en estat d’abandonament, va ser possible gràcies a la iniciativa i col·laboració de pastors del Matarranya i la predisposició dels propietaris de les finques.
. La metodologia
Des del Departament de Medi Ambient de la Comarca del Matarranya, una vegada es manifeste l’interès en una zona, s’analitze la possible actuació valorant el risc d’incendis, el nivell de degradació, la conservació del paisatge, la seua qualitat i la biodiversitat de la flora i la fauna. El pas següent és l’obtenció dels compromisos dels propietaris i dels agricultors o pastors que treballaran en el seu manteniment. Finalment, es fan tasques d’adequació i de neteja de les finques i dels seus accessos. Camins que per regla general estan molt deteriorats, ja que no s’han utilitzat durant molts anys. Mantindre la xarxa viària en bon estat per la circulació de cotxes, motos o tractors és necessari per a l’ús i el cultiu d’estes parcel·les i el seu posterior manteniment. Però al mateix temps ajude a aconseguir major eficiència en la gestió dels montes i vigilància i extinció dels incendis forestals, ja que permet accedir més ràpidament en cas de necessitat.
Les faenes que es fan a les finques se centren en desbrossar per eliminar la vegetació herbàcia i matoll, retirada d’espècies forestals de petita grandària o arbres de cultiu ja morts. A més, trituren el material vegetal per facilitar la seua posterior incorporació a la terra de conreu com a matèria orgànica. Finalment, els pastors i agricultors executen gràcies als seus mitjans el conreu profund i la sembra d’espècies que s’adapten a les condicions tant edàfiques com climàtiques de la zona. En el cas dels pastors de bestiar, oví sobretot, sembren alfals o trepadella per donar un aprofitament de les mateixes a través de la pastura. Per la seua part, els agricultors sembren diferents espècies, sempre comprometent-se a tindre el bancal nu de 
vegetació seca durant els mesos d’estiu, quan les probabilitats d’incendi són més grans.
. Gran interès en el projecte
La iniciativa ha despertat un gran interès en el propi territori i moltes altres zones s’han interessat en poder aplicar-lo. El president del Consell Comarcal assegure que “estem molt orgullosos de l’evolució i la resposta que ha tingut el Banc de Terres. En estos moments tenim damunt de la taula moltes finques que, lamentablement, per la falta de recursos, no podem condicionar”. Per això, segons Esteve, “hem sol·licitat un programa europeu Life per poder seguir treballant”.
Mercedes Comas, que és propietària d’unes parcel·les de La Freixneda vinculades al Banc de Terres, assegure que “per a mi és una satisfacció que després de tants d’anys la finca estigui tan bé. És tornar a veure-la com jo la recordo de menuda”. La seua finca serà aprofitada per Fernando Ferrer, pastor del municipi. Ferrer apunte que “per a natres és un benefici, ja que no hi ha moltes finques per a pastures. Este Banc de Terres ens done l’oportunitat d’augmentar la zona de pastura i mantindre el ramat”.
Més informació: agricultura | medi ambient
