El nou consistori de Pena-roja prioritzarà la posada en marxa de la planta de purins
La prioritat del futur ajuntament de Pena-roja serà posar en marxa la planta de purins i buscar una solució coherent a l’actual declaració de zona vulnerable en la qual trobem la conca del Tastavins. Així ho va confirmar l’alcalde en funcions del consistori, Paco Esteve, després que esta setmana s’hagués reunit a Saragossa amb l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA). Esteve va explicar que “hi ha empreses interessades en gestionar la planta. Hi ha una aportació del FITE per a la gestió dels purins que ha estat bloquejada. Però no són moments per a esperar, sinó de posar la planta en marxa”. D’aquí que la proposta del poble és que “la part que és propietat de l’ajuntament la traurem a licitació. Prendrem una decisió en el pròxim ple municipal. No volem cap quantitat econòmica a canvi. Per això, si no hi ha cap novetat o cap disposició que s’hagi de canviar, la traurem tan prompte tinguem ajuntament”.
Sobre esta matèria, Esteve va ser contundent. “Portem ja dos anys en zona vulnerable i no sabem fins quan podrem resistir. La situació és molt precària”, i si no es busque una solució urgent “ens veurem obligats a tancar perquè no hi ha manera de complir els paràmetres”. A la vegada, Esteve va considerar que eixos 185.000 euros pensats en resoldre la gestió dels purins bé es podrien donar al centro gestor de Pena-roja o bé es podrien destinar al transport de purins des de les explotacions ramaderes a la planta i així subvencionar el trasllat a tots els ramaders afectats per la zona vulnerable. Des de Pena-roja, Francisco Esteve va recalcar que “a l’ajuntament apostem per això. Que els ramaders tinguen facilitats per dur els purins a la planta” i que la gestió sigue a un preu prou raonable. Esteve va reiterar en la urgència de posar la planta de purins en marxa. “Hi ha empreses interessades. No podem perdre esta oportunitat”.
Des de Pena-roja, Esteve va cridar a l’optimisme. “La planta té dos branques. Una part de depuració i una altra de cogeneració. La part de depuració va estar en funcionament i no va tindre continuïtat. Però això ha canviat molt. Fa 7 anys, quan la planta es va posar en marxa, tots érem coneixedors dels costos i la vam poder mantindre gràcies a ajudes europees”. Després va vindre el decretàs de les renovables, posant contra les cordes les plantes de biogàs d’arreu. Però com diu Esteve, a poc a poc les tecnologies evolucionen, “trauen noves coses i cal confiar en empreses pioneres perquè així ho estan demostrant en altres territoris”. Si l’empresa té interès i la planta està feta, “ara només quede buscar un preu per metro cúbic coherent per al granger. Que tingue un cost rentable i que tots apostem per la planta. Del primer, al darrer. Hem de complir la llei, complir allò que diu la zona vulnerable i creure tots en un sector vital per al territori”.
Més informació: agricultura | medi ambient
