Vicente Guillén: “La província entre a formar part d’un projecte polític que es diu Aragó”

El nou Govern d’Aragó, presidit pel socialista Javier Lambán, tindrà dos consellers de la província. Per un costat, Vicente Guillén, secretari general del PSOE a la província, ha assumit la conselleria de Presidència i serà al mateix temps el portaveu de l’executiu aragonès. Per la seua part, Mayte Pérez es quede amb la cartera d’Educació, Cultura i Esports. Avui parlem amb Vicente Guillén.

Hem analitzat el nou organigrama del Govern d’Aragó i en ell apareixen dos consellers de la província. Quina interpretació té, això?
Crec que de nou conselleries que hi ha, que Terol en tingue dos, i al mateix temps del rang que són, tant la conselleria d’Educació que recau amb Mayte Pérez, com la que ostente jo, de Presidència, demostren que la província compte per al president del Govern d’Aragó i que Terol entre a formar part d’un projecte polític que es diu Aragó. Natres, durant els últims 4 anys, hem trobat a faltar que cap veí de la província estigués al Consell de Govern, on precisament es parle de les qüestions que més afecten Aragó. Ho vam criticar, i el president Lambán ha estat fidel seguidor d’allò que sempre li hem comentat: que el Govern d’Aragó tingués consellers de Terol.

La despoblació serà un repte a corregir, sí o sí.
Evidentment, la despoblació ha de ser un element substancial de l’acció de govern. Ara bé. És veritat que es fan molts estudis sobre les solucions que pot tindre el problema de la despoblació i de tots ells puc extraure una conclusió molt clara. Si som capaços de generar treball, creixerà la població. Si no som capaços de generar treball, difícilment creixerà la població. A la vora de la generació de llocs de treball podrem arbitrar una altra sèrie d’aspectes que poden contribuir a millorar això. Però és indubtable, i tot el món ho sap, que o som capaços d’aprofitar la potència que tenen sectors com el turisme o l’agroalimentació (i que això serveixo per ubicar empreses al territori), o serà molt complicat que la despoblació, que és un dels grans problemes per a la nostra província, la podem combatre.

La importància que té una escola per a qualsevol poble…
No hi ha dubte. Però no sol l’escola rural, que és l’element més simbòlic. La pèrdua de serveis públics als municipis fa que estos pobles definitivament tanquen. Si la gent no té una escola, no té un bon servei mèdic, no dispose de serveis socials perquè la gent gran puga viure còmodament al seu poble, al final acabaran emigrant a les ciutats i la despoblació seguirà tancant moltes viles que ara mateix estan en una situació molt crítica. Per això tenim el compromís de mantindre, sempre que sigue possible, eixos serveis públics. I mirarem si els recursos econòmics són suficients perquè este objectiu el podem establir.

No deu ser fàcil fer polítiques per a combatre la despoblació en una comunitat on més de la meitat dels ciutadans viuen a la capital.
I per això diem que el problema de la despoblació no sol existeix a Terol. Eixe problema està també a la província de Saragossa i a la província d’Osca. Afecte a la nostra província, però de la mateixa manera afecte també a la comarca de Daroca, Belxite o als Monegres. La despoblació afecte pràcticament tot Aragó excepte la ciutat de Saragossa. Per això crec que hem de potenciar, des del punt de vista econòmic i industrial, les carreteres de comarca. Ajuden a que la gent puga treballar en un punt determinat i puga viure al seu poble. Com bé destacàvem, mantindre una escola oberta és mantindre un poble viu. Tancar una escola signifique tancar el poble.

La passada legislatura va ser la legislatura de les marees. Grogues, verdes, negres, roges… Com es poden acontentar les crítiques i queixes arribades de tants sectors i com s’apaguen tants d’incendis.
Un exemple molt clar és el que ha fet la consellera d’Educació. La consellera ha pres la decisió de parar l’aplicació de la LOMCE a Aragó i ho ha fet de la millor manera possible. Parlant en tot el col·lectiu educatiu, explicant-los les mesures que prendrem i compartint amb ells totes les preocupacions. Durant quatre anys, l’anterior consellera va ser incapaç de reunir-se al seu despatx amb cap col·lectiu. Per tant, el diàleg, la informació, la complicitat, és vital perquè eixes reivindicacions que han eixit del carrer passen directament als despatxos dels consellers o al parlament regional. És una altra manera de fer política. Donant participació i escoltant a la gent. S’ha dit molt que este govern generaria poca estabilitat. Però el que hem vist és que quan ha hagut majories a l’Aragó ha hagut molta estabilitat política i molt poca estabilitat social. Possiblement un parlament fragmentat com el que tindrem a Aragó pot generar més inestabilitat política. Però si som capaços de generar estabilitat social, crec que l’objectiu l’haurem complert.

Mai tantes forces polítiques s’havien trobat al Parlament Aragonès. Ens trobem davant d’una legislatura exigent i complicada? Serà una legislatura de dialogar?
Esta legislatura serà apassionant. Hi ha set grups polítics. El Parlament serà el centre de l’activitat política. Allí caldrà fer moltes hores de negociació política per aconseguir eixe objectiu del que parlem, que no és altre que no hi hagi tanta estabilitat institucional que porte a l’avorriment, sinó que el parlament sigui la palanca per a buscar una pau social al carrer que el govern haurà d’executar.

Vostè ha estat molt crític amb el repartiment del FITE durant els últims anys. Què fem amb el FITE?
De moment hem d’assumir un repte important. L’any 2016 acabe el conveni del FITE i, per tant, haurem de negociar un nou conveni amb el govern que hi hagi. I a partir d’allí haurem de fer una revisió profunda del FITE i dels objectius que hem d’aconseguir amb ell. En eixa reflexió volem també incorporar tota aquella gent que vulgue opinar i participar, i així entre tots li podrem donar la volta. Des del nostre punt de vista, l’objectiu del FITE només ha de ser un: els diners que es gasten en el FITE han de ser uns diners extraordinaris que vagen a Terol i que vagen fonamentalment no a cobrir forats que haurien de ser coberts amb els diners dels departaments, sinó a fer projectes estratègics que generen llocs de treball. I a partir d’aquí donarem participació a tot el món perquè puguen donar idees i saber les línies bàsiques d’actuació que hem de desenvolupar en el Fons d’Inversions.