Rafa Martí: “La Comarca ha de ser la veu dels grangers, dels agricultors, la petita indústria i els autònoms”
Rafa Martí és el nou president de la Comarca del Matarranya gràcies als vots del PSOE i el recolzament del PAR. Era un pacte que teníeu cuinat de fa dies? Com s’han viscut estos últims dies de negociacions?
Està molt clar que amb el PAR hem portat quatre anys de molt bon feeling. No només d’idees de projectes, sinó personals. Era una negociació que teníem bastant parlada. Sempre hi ha alts i baixos, pressions per tots els costats, i fins a última hora no hem volgut dir res. Però sí que és cert que volíem mantindre el projecte de Comarca que hi havia fins ara.
Estes últimes setmanes, fent quinieles, els periodistes tampoc vèiem estrany que hi hagués un gran pacte al Matarranya de totes les formacions polítiques, com s’han donat altres legislatures. El PSOE ha buscat línies de negociació amb el PP?
Més que negociacions, el que sí que ha hagut és una presa de contacte, tant amb el PP com amb CHA. Però natres entenem que últimament, el PP, té uns continguts i unes formes diferents a les que podem tindre natres i les que pot tindre el PAR. A nivell de Comarca sí que ens agradaria que hi hagués un ample consens a l’hora de prendre decisions. Però per a això, (referint-se al Partit Popular) considero que han de donar un pas endavant i, sobretot, canviar la forma de veure la Comarca. Vull dir, sobretot, canviar el discurs que presenten de que són la llista més votada i que tenen els pobles més importants. Natres pensem que el Matarranya està integrat per més de 8.000 habitants, on tots formem part de Comarca. Un territori que s’ha de defensar de manera global. Fer diferenciacions entre pobles grans i menuts no té cap sentit.
El PSOE només ostente tres alcaldies. En canvi, és la segona força comarcal, i en diferència…
Per això ho dic. Bàsicament, Comarca done serveis als ciutadans. L’entitat més propera als veïns és l’ajuntament. Però després està la Comarca. La Comarca ha de ser una prolongació dels ajuntaments i, per tant, hem de mirar per tot el territori. No si un poble és més gran, l’altre és més menut, i quin pes té cada municipi. El pes el tenim els més de 8.000 habitants que vivim a la comarca.
La candidatura de Rafa Martí ha obtingut 10 vots dels 19 consellers que formen la Comarca. Hi ha majoria, però mínima. Segurament, durant esta legislatura caldrà parlar i dialogar més que mai.
La intenció d’esta Comarca és buscar consensos en altres coses que possiblement no són competències de la Comarca però sí les hauria de liderar. Tenim molt clar que s’ha de fer un Pla Integral de Depuració, tant de purins com d’aigües residuals de les poblacions i aquí cal el recolzament de tots. Necessitem estar tots d’acord i tindre clar què hem de fer. Cal buscar un consens en estos grans temes. També m’agradaria molt que la Comarca, tot i que no és competència nostra, hem de ser la veu dels agricultors, dels ramaders, de la petita indústria que tenim aquí i dels autònoms. Entenem que s’ha de comunicar a les administracions que estan per damunt nostre una visió del territori i una manera de fer les coses que puguen millorar la nostra zona.
Vist els problemes que tenim en la qualitat de les aigües, la gestió de la conca és un repte immediat i de futur. Si no reaccionem, no arribarem a temps.
Considero que a temps ja no hi estem. Les càrregues de nitrats dependents d’agricultura, ramaderia i depuracions que no s’han fet als pobles, això costarà 20 anys corregir. A temps, per desgràcia, no hi estem. El que sí podem fer és mitigar els efectes i que en 15-20 anys recuperem un dels rius més ben conservats de l’àmbit mediterrani. Hem de seure tots els sectors i buscar una solució. Com he dit i he defensat sempre, si no tenim aigua no tenim res. Si no tenim aigua de qualitat no podrem regar els presseguers, els grangers no podran aigua a la seua cabanya, el turisme es ressentirà i no vindrà. És una qüestió prioritària.
Sense aigua no som res.
El Matarranya som una conca i una comarca. Geogràficament tenim un eix principal, el riu Matarranya, que a la vora té el riu Tastavins i l’Algars. Som una conca natural, una comarca natural, històrica i geogràfica. Si se’ns perd el riu Matarranya, se’ns perd tot.
Quins són els reptes en política lingüística?
Tenim molt clar que aquí parlem una llengua, una llengua que hauria de ser oficial, cosa que no és. Sabem que últimament, des del Govern d’Aragó, se li ha canviat el nom, se li ha posat un nom estrany. I natres estem perquè la nostra llengua sigue reconeguda, que tinguem els mateixos drets que la resta d’aragonesos. Que les coses es diguen pel seu nom. Per tant, lluitarem perquè la nostra llengua sigue oficial.
Saragossa escoltarà?
A Saragossa acabem de prendre possessió fa poc. Crec que ens escoltaran. El problema de la llengua ja no és com se li digui i com se li deixo de dir, sinó que es reconegui que tenim una llengua pròpia. A l’institut del Matarranya tenim un problema, un problema molt seriós. Si volem defensar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat, a l’institut de Vall-de-roures les classes de català haurien de ser en horari lectiu con passe en tots els llocs normals del món.
Les relacions institucionals entre la Comarca i l’ajuntament de Vall-de-roures no són bones. Recuperar les bones sintonies també és un repte important al territori.
Natres intentarem que les relacions milloren. Està clar que Vall-de-roures té un pes a la comarca. Seria bo treballar de forma conjunta. Entenem que això passe per tots dos. Seure’ns, deixar els protagonismes, els rancors. Hem de partir de zero i ser coherents les dos parts. Natres entenem que tot allò que done Comarca és per donar serveis i ha de ser per a tots igual. Ningú té privilegis. Igual ha de ser un poble de 500 habitants que de 200 o de 2.000. Parlant s’entén la gent. Esperem que pugue ser.
Un element que s’ha repetit en l’acte d’investidura ha segut la gran faena que fan els treballadors i les treballadores de Comarca. Totes les formacions heu valorat el treball que es fa i que moltes vegades no es veu.
En esta Comarca tenim la gran sort dels seus treballadors. Això s’ha de deixar molt clar. Són gent que està molt implicada. La majoria de gent és del territori, i aquell que ve és com si ho fos. S’han cregut el procés de comarcalització. Entenen que treballen per a la gent. I moltes vegades fan moltes més hores de les que els toque. Això és d’agrair. Quan tens uns treballadors que estan molt implicats amb la Comarca, la gent potser de fora no ho veu, però aquells que estem dia a dia amb ells veiem com treballen. És d’agrair molt.
