LA FALSA: “Refugiats”

Diuen, i estic d’acord, que amb l’arribada dels milers de refugiats vinguts de Síria i altres països estem vivint un fenomen de característiques no conegudes des de la segona Guerra Mundial. Cert és que ja fa 70 anys de l’acabament de la cruenta guerra i 76 de la finalització de la nostra civil. Sí, el temps és molt llarg però també la memòria és molt curta.

Prompte, massa prompte hem oblidat el que els nostres no massa llunyans avantpassats van patir, ningú pensem ja amb les maletes de roba lligades amb corretges creuant els Pirineus, amb espardenyes foradades qui en duia, amb llàgrimes als ulls i fam al cos i a l’ànima. I temor, molta, massa temor, a la recerca d’una Europa que no sabien com els acolliria, una Europa que no sempre és solidària encara que majoritàriament ho és.

A la fi, afortunadament, ho ha tornat a ser ara. Arrossegats pel clamor popular alguns dirigents han tingut que canviar el seu discurs i assumir que han d’obrir les portes a la solidaritat. No ho volien massa, potser siga perquè eixos dirigents no són els descendents dels refugiats de fa set dècades. Al llarg de segles les polítiques i comportaments europeus amb els països de més al sud no han estat les més justes per dir-ho d’alguna manera, explotació material i humana, interessos econòmics en definitiva, hipocresia en la promesa de falses democràcies, reunions a les Açores, per exemple.

D’aquelles arenes venen estos fangs. Sí, molt esgarrifant la imatge del cadàver d’un xiquet a una platja, però molt més ho és de vegades la història.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa