Els conflictes i el consens del riu Matarranya, contingut d’un Màster de la UZ

comarquesnord.cat . Beseit . dimarts, 22 de setembre de 2015 .
Etiquetes:

Els conflictes de l’aigua i el treball i consens al voltant del riu Matarranya han format part del contingut d’un màster de la Universitat de Saragossa. Durant l’última setmana, estudiants de tot l’estat inscrits al màster Gestió Sostenible de l’Aigua han conegut el rerefons de la conca fluvial del Matarranya. Pedro Arrojo, coordinador del màster, va explicar que “són uns estudis plantejats a nivell internacional. De fet, i al llarg dels últims anys, es fa a través d’internet”, de tal manera que “el segueixen estudiants de Paraguai o de Mèxic”, així com “alumnes de tots els racons de l’estat”. Un màster que els matriculats segueixen a través d’internet, però que conté també quatre setmanes de pràctiques de camp que es desenvolupen a quatre territoris diferents. La primera d’elles al final del riu Guadalquivir, la segona a la conca mediterrània de Màlaga i Almeria, la tercera a la conca transfronterera del riu Tajo, i l’última d’elles, a la conca del riu Ebre. En concret, al riu Matarranya.

Arrojo va explicar que van triar la conca del Matarranya, primer de tot, perquè “va patir un conflicte que es va saber resoldre de forma brillant a través del diàleg social. Va ser un conflicte molt agut en una conca que, sent molt menuda, té tota la complexitat”. Hi trobem regadiu, purins, aqüífers… El director coordinador del màster va recalcar també que “de les quatre grans pràctiques esta és la meua preferida. Potser és per qüestions emotives”, però “és un exemple maqueta. És una conca on podem parlar dels pobles de dalt i els pobles de baix. I té tots els conflictes socials imaginables. Els pobles de dalt, que viuen més del turisme i també de la ramaderia, davant dels pobles de baix, on viuen del regadiu i del préssec”. Un clar exemple de conflictes d’interessos, però també “del gran sentit del diàleg i del consens”. Durant cinc dies, els alumnes matriculats van conèixer la singularitat del riu Matarranya i van tindre l’oportunitat de parlar amb els agents socials que formen part de la seua conca fluvial.

Més informació: