L’ICV+R comença a actuar en el sauròpode abandonat a Penyeta Roja
Tal com informava El Periódico Mediterráneo en la seua edició de dissabte, l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+R) al centre Penyeta Roja de Castelló ha iniciat la restauració del que, segons els experts, és el major tresor paleontològic dels Ports. El departament depenent de la Conselleria de Cultura ha iniciat els tractaments per posar en valor les peces de sauròpode trobat al 2008 en el jaciment de Sant Antoni de la Vespa de Morella, que romania abandonar sota una escala en Penyeta des de fa sis anys en unes condicions gens favorables i partit en dues parts com s’ha denunciat en reiterades ocasions per part d’experts i institucions com l’ajuntament de Morella.
Tot apunta a que el reforç provisional de personal ha permès realitzar els treballs per separar diverses vèrtebres, el pes total de les quals superava les 2 tones, amb la finalitat de pujar-les als laboratoris i iniciar els tractaments. La responsable de l’IVC+R, Carmen Pérez, va explicar durant el passat mes de juliol que les tres vèrtebres d’aquest dinosaure que va viure a la comarca fa gairebé 120 milions d’anys pesaven més d’una tona i no es podien pujar als tallers perquè el forjat no aguantaria el pes. Per això, resultava necessari separar-les i, per això, feien falta tres restauradors i un paleontòleg, quan al centre sols hi havia una restauradora de paleontologia com informava la pròpia Pérez al rotatiu.
Una falta de personal que va ser solucionada amb el “suport de dos restauradores de paleontologia procedents de Florència”, com va afirmar la directora de l’Institut. De fet, va explicar que el passat 1 d’octubre es va efectuar el trasllat d’un segon fragment de dinosaure, pertanyent a una gran mòmia composta inicialment de cinc vèrtebres cervicodorsals i de 3.500 quilos. A causa del gran pes, no era possible portar-ho als laboratoris situats en el quart pis de Penyeta Roja, per la qual cosa es va emmagatzemar temporalment en la planta baixa, concretament en una de les entrades, baix d’una escala i sense cap tipus de protecció i seguretat.
En aquesta ubicació es van realitzar treballs d’intervenció in situ en diverses fases. La primera va consistir “en l’eliminació tant de l’escuma de poliuretà expandit com del sediment que englobaven la superfície òssia, aconseguint rebaixar l’enorme pes inicial”. “D’aquesta forma s’aconseguia un bon estat de conservació del fòssil, aplicant una consolidació que era molt estricta fins a saturar la superfície, amb l’objectiu de garantir la seva posterior manipulació”, va descriure Carmen Pérez al diari.
En les fases posteriors i “seguint sempre les indicacions d’un paleontòleg segons la responsable de l’Institut Valencià de Restauració i Conservació, es va prendre la decisió de dividir el gran bloc per poder intervenir i, d’aquesta manera, pujar-ho al laboratori”. Una partició que s’ha qualificat com a molt negativa per part experts en la matèria de la zona i que van treballar en el mateix jaciment on va aparéixer el sauròpode. De fet, es va fer el trasllat de la gran mòmia en una sola peça per la importància de treballar amb tot l’esquelet al complet i no partit en dos.
En la segona etapa es va continuar amb els treballs de restauració, començant amb l’extracció i intervenció d’una costella que es trobava pràcticament despresa. Actualment, es treballa en la tercera fase amb la separació d’un segon fragment amb un pes de 840 quilos. Aquest bloc s’ha pogut moure del lloc d’emmagatzematge on es trobava i s’ha pujat al laboratori de Paleontologia amb ajuda d’una grua”, va manifestar Pérez. A partir d’ara, es procedirà amb els tractaments de neteja, consolidació, adhesió i muntatge de l’esquelet per a posteriors estudis de recerca, documentació i difusió d’aquests fòssils. La durada d’aquesta fase és d’uns sis mesos i, una vegada restaurats, la Direcció general decidirà on seran exposats, el més probable, a Morella.
Més informació: Castelló | cultura | dinosaures | patrimoni
