I els carlistes van tornar a perdre Mont-roig
La gent està nerviosa. Se senten crits al carrer. Les tropes isabelines han pogut entrar a Mont-roig. Però Llagostera i els soldats carlistes no estan disposats a cedir ni un pam de terra. Mont-roig és una plaça estratègica. Ho sap Cabrera. Però també ho saben els isabelins, que en una nova ofensiva intentaran fer fora els carlistes, molt forts a les muntanyes del Matarranya i el Maestrat. Se sent molt de rebombori al carrer. Un soldat carlista cau abatut. Els liberals avancen. En són més. Tenen millors armes. Els carlistes retrocedeixen. Cauen hòmens a un bàndol i un altre. I en un intent de desesperació, les forces tradicionalistes cremen la vila. O nostra, o de ningú. Aquell episodi, recreat a la Fira de Mont-roig, ha marcat el caràcter dels veïns del poble, coneguts popularment com a Sucarrats. Els carlistes van cremar Mont-roig l’any 1839, en el marc d’aquella Primera Guerra Carlina. No va ser la primera vegada que Mont-roig sucumbia al foc de les flames. Felip V de Borbó ja el va cremar en el segle XVIII a la Guerra de Successió.
En el marc de la fira, Mont-roig va recrear este episodi de la història. Isabelins i carlins es van enfrontar a la Plaça de Josa, on inclús se van escoltar els estampits d’un canó de l’època. Una recreació històrica molt seguida per veïns de Mont-roig i de pobles veïns, i que va portar armes i vestits de l’època.
Més informació: Fires del Matarranya
