Rosa Ribas: “Una pensió és un lloc de moltes biografies comprimides”
Continuen les presentacions literàries per la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Este mes de novembre hem tingut bastanta activitat literària al Matarranya, destacant, entre altres, el retorn de Rosa Ribas. Després de la bona recepció de El gran frío, un thriller psicològic que ens va transportar fins al Maestrat dels anys 50, amb eixe gran fred del 1956 com a teló de fons, ara ens presente Pensión Leonardo. L’últim treball de Rosa Ribas ens manté en ple franquisme. Però esta vegada saltarem a la dècada dels 60 i a Barcelona. Concretament, a una pensió del barri del Poble Sec. “Si a El gran frío teníem la circumstància del viatge, d’haver de marxar, a Pensión Leonardo parlem de com era la vida dels que marxaven, d’aquells que anaven a Barcelona a buscar una vida millor”, ens explique la seua autora.
En el rerefons de la gran arribada migratòria a Barcelona durant la dècada dels 60, però, hi trobarem la història d’una família vista pels ulls de la tercera filla d’un matrimoni “que està buscant els seus orígens”. De fet, “hi ha un misteri a la seua família perquè no sap absolutament res dels seus avis. No sap ni el nom dels seus avis. I la filla vol saber perquè els seus pares, que provenen d’un poblet d’Alacant, han renegat de la família”. A la novel·la apareixen tres elements que perfectament podríem associar al franquisme: el silenci, la por i l’autocensura. Ribas va recalcar que “a mi m’agrade treballar molt amb les atmosferes”. I a Pensión Leonardo queden perfectament reflectides. “Com t’arriben a marcar les coses de les que no es pot parlar, com t’arriba a marcar una època on la por formava part de la seua essència i l’autocensura la duien al cos”.
La història girarà al voltant d’una pensió, que és a la vegada un llibre que recopile mils i mils d’històries a la vegada. Rosa Ribas va reconèixer que “m’interessava molt la pensió perquè hi entra i hi surt molta gent. També hi ha un element biogràfic. El meu avi va tindre una pensió d’estes característiques, on es quedava molta gent. I em va fascinar les històries que sentia explicar de la gent que havia passat per la pensió. Una pensió és un lloc on entra i surt molta gent, un lloc de moltes biografies comprimides”, va tancar.
Més informació: cultura | Llibreria Serret | llibres
