Forcall, Villores, Vallibona, Vilafranca i Sorita celebren la festa de Sant Antoni aquest cap de setmana

comarquesnord.cat . Els Ports . divendres, 15 de gener de 2016 .
Etiquetes: , ,

La Santantonà torna a fer-se càrrec de l’organització de la festa de Sant Antoni de Forcall. La festa medieval del foc per excel·lència, declarada Bé d’Interés Cultural, ha seguit el calendari d’amaniments que marca la tradició, i es disposa ara, a viure i gaudir de l’apoteosi de la celebració. La natura i l’home són protagonistes de la festa, com ho són el bé i el mal, el fet religiós i el fet profà. Sant Antoni del porquet és una cita especial que a Forcall adquireix una plàstica que no deixa indiferent ni al que el viu per primer cop, ni al que el reviu tots els anys. Forcall ha sabut conservar la tradició de la Santantonà. Tots els elements que tenen cabuda en la celebració forcallana tenen el seu significat: cap està afegit, cap s’ha amprat…, però sens dubte l’acte que ha fet que la festa haja traspassat fronteres ha estat el del foc i les botargues, la màgia d’una nit plena de flames i coets, l’apoteosi i culminació d’una festa quines arrels cal buscar-les més enllà de l’època medieval.

A les dotze velles d’aquest divendres s’alça el Maio, que serà vestit aquesta vesprada. A les set es realitzarà l’acte de reconeixement al cremaller d’honor, enguany Jaime Penyarroya. A continuació s’ha programat una visita guiada per a conèixer el recorregut de la Santantonada i els elements més destacats d’aquesta tradició. Serà a partir de les 21’30h que comence el ritual més esperat la culminació i apoteosis del foc amb la santantonà, la benedicció dels animalets, i el repartiment de les coquetes. Els actes centrals són divendres, però continuen dissabte, amb la llaurà i la sembra, i el diumenge amb el dia de la xulla i els botets.

Vilafranca va recuperar l’any 1980 la festa més tradicional de l’hivern, Sant Antoni i que havia deixat de celebrar-se amb el seu màxim esplendor durant la dècada dels anys 60. En aquest període, l’Ajuntament mantenia alguns elements mínims com el fet d’encendre una foguera menuda a la Plaça o la representació teatral al voltant de Sant Antoni amb gent vinguda d’altres municipis. Des dels anys 80, la festa ha tornat a agafar molta força i ha comptat quasi sempre amb Majoralia encarregada d’organitzar-la. Es podria dir que la importància de la festa de Sant Antoni és tal per a Vilafranca que amb Majorals o sense ells és quasi obligat que “La Publicata” s’acabe tirant endavant. La gran afició als cavalls amb la que compta el municipi fa que les eixides a la muntanya en les diferents jornades de treball de Sant Antoni compten amb una elevada participació. També ara, cavallistes d’altres municipis veïns participen de la festa de Sant Antoni de Vilafranca.

Vallibona honora el patró dels animals amb una gran festa que cada any compta amb més participació. El poble torna a omplir-se de gent, com en els millors dies del mes d’agost. I si bé al llarg de molts anys van perdre la seua festa, la vitalitat recuperada amb l’empenta de tot el poble, fa que, quasi, estiga assegurada la seua continuïtat. Sant Antoni a Vallibona també es trobarà en la colla de dimonis i dimoniets a la vora de la gran foguera que preparen els majorals i els voluntaris, en les hores prèvies a la celebració. Ho faran amb la brosta que entrarà amb nombroses cavalleries que a meitat vesprada portaran la càrrega fins a la plaça. Mentre s’acaba de fer aquest monument vegetal sota el qual gira tot el ritual de la celebració, els més menuts podran gaudir d’una xocolatada, de jocs tradicionals i, els que vulguen, podran passejar amb cavalls; els grans ja començaran a posar-li el “salero” al Ball Pla.

La benedicció dels animals i el repartiment de la coqueta, dóna pas a l’encesa de la barraca.
La festa continua amb el sopar de germanor al Pavelló que sempre es queda menut per a dies com aquests.

Villores compta amb un dels Sant Antonis més participatius. Els dimonis i botargues amb les seues atractives vestimentes encapçalen una desfilada que recorrerà els carrers del poble entrant a les cases que volen obsequiar als assistents. El foc calma als dimonis i també als veïns i als visitants que es veuen abocats a implicar-se de ple en la festa.

Sorita reuneix a tot el poble al voltant de la festa. En aquesta població, a més de la germanor i harmonia, destaca “la Diablera”, dimonis ben agosarats i tremends que impliquen a tots en la festa del foc. Mentre dura la festa i en les jornades prèvies són habituals els esmorzars, dinars i sopars de germanor.

Més informació: | |