El Matarranya perd més de 500 habitants en sol cinc anys
La despoblació s’ha convertit en una de les principals preocupacions i a la vegada en un dels grans reptes per a la província de Terol. Dijous detallàvem les últimes dades que ha fet públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que no amagaven l’alarmant pèrdua de població al Matarranya. En només un any, la comarca ha perdut un total de 106 habitants. Una pèrdua de població que ha afectat 13 dels 18 municipis del territori. El territori perd gent des de 2009. Del 2009 al 2010, el Matarranya va perdre 50 veïns. Del 2010 al 2011 en va perdre 88. 72 veïns menys del padró de 2011 al de 2012. I del 2012 al 2013 en vam perdre 103 més, més els 139 veïns del 2013 al 2014. Una pèrdua de veïns que en xifres percentuals represente un 1.24 per cent en només un any. Si ens n’anem fins al 2000, ara fa 15 anys, el Matarranya té un 3.47 per cent menys de població. És a dir, l’any 2000 en tenia 8.686. Però és que l’any 2009, en el seu màxim del segle XXI, el Matarranya va arribar a tindre 8.943 veïns. Per tant, hem perdut 452 habitants en sol 6 anys i més de 500 en els últims cinc anys.
Si anem poble a poble, només trobem dos municipis del Matarranya que ara tinguin més habitants que fa 15 anys. Un d’ells és Vall-de-roures. La capital del Matarranya, que té 497 veïns més que l’any 2000, fa que esta sangria poblacional no siga tan bèstia. L’altre municipi és La Freixneda. La vila ha tingut alts i baixos. Si l’any 2000 tenia 416 veïns, ara en té 474. Tots els altres municipis, és a dir, 16 dels 18 municipis que integren el Matarranya, han perdut gent en els últims 15 anys. Si ho mirem en valors absoluts, la vila que ha caigut més és Calaceit. Encara que tot i passar dels 1.193 als 1.052 veïns en este període, proporcionalment ha baixat en un 11.82 per cent. Ràfels és, proporcionalment, el municipi més castigat per la despoblació. En l’any 2000 hi havia empadronades 201 persones. Ara n’estan 133. Això supose que ha perdut el 33,83 per cent de la seua població. De fet, són els pobles més menuts els més afectats per este fenomen. Torredarques s’ha convertit en la vila més menuda del territori. Ha perdut el 24,3 per cent de la gent en 15 anys. Si l’any 2000 n’eren 107, ara en són 81. I tenim La Portellada, que ha perdut també el 23,08% de la gent en este període.
Fórnols també és un poble damnificat per la despoblació. Ha passat dels 104 als 86 veïns en 15 anys, amb una pèrdua proporcional del 17,31 per cent de veïns. Però no només això. Tenim cinc municipis més que han perdut més d’un 15% de població en estos 15 anys. A la Torre del Compte han perdut el 21,71 per cent des de 2000, passant dels 175 als 137 veïns. A Fontdespatla n’han perdut el 20,17 per cent, baixant dels 357 als 285 veïns en este període. A Lledó ens trobem en una situació similar. La població s’ha vist reduïda en un 15,92 per cent, passant dels 201 als 169 veïns. I a Valljunquera s’ha passat de 440 a 358 veïns, caient els empadronats en un 18,64 per cent. En este segment hi trobem també la Vall del Tormo, que ara té 312 veïns, quan fa 15 anys en tenia 369. Ha perdut un 15,45 per cent de la gent. En un terme mig estarien Arenys de Lledó (-14,52%, passant de 241 a 206 habitants) Massalió (-11,15%, passant de 601 a 534 habitants), Pena-roja, (-8,45%, passant de 521 a 477 habitants) i Beseit (-11,29%, passant de 638 a 566 veïns), mentre que Mont-roig (-0,55%, passant de 362 veïns a 360) i Queretes (-4,98%, passant de 603 a 573 veïns), van resistint.
Més informació: despoblació
