L’EXILI: “Protegir torturant”
La polèmica foto del torero Francisco Rivera amb la seua filla al braç, mentre pegava la capotada a una vaqueta, ens transporta a la dimensió desconeguda. La protecció dels menors també pot ser una forma de tortura, encara que la Fiscalia no ho acabe de veure o no s’atrevisca amb determinats gremis i grups de pressió. Hi ha poders d’allò que se’n diuen fàctics amb una influència determinant, que va des de l’ocupació dels espais públics fins a la depredació de recursos pressupostaris, tot ben emparat amb les sacrosantes tradicions. L’univers de la tauromàquia, més enllà del surrealisme, també practica la coerció social, amb demostracions impensables a l’Europa civilitzada.
Quan la fiscalia de menors va preguntar pel polèmic succés, el torero Rivera va dir que la seua filla no podia trobar-se més segura que al braç de son pare. Sobre el detall que son pare estigués torejant una vaca, no s’hi afegia res més. L’hàbitat d’un torero és una plaça de bous i la família és un factor sobrevingut. Per la mateixa regla de tres, un bomber podria deixar en mig d’un incendi la màniga o la destral un momentet, per a donar-li el biberó a la seua filla, en ares de la conciliació familiar. Un especialista en desactivació d’explosius podria carregar-se al llom el fill de dos mesos, mentre intenta neutralitzar una bomba. Al cap i a la fi, seguint la dialèctica del torero, on estarà més segura qualsevol criatura que amb son pare? La fiscalia de menors així ho ha vist, perquè ni tan sols ha amonestat tanta paternitat responsable. Sobretot, després de l’exhibició intel·lectual d’una colla de toreros que, com Rivera, van mostrar les seues fotos de toreig amb xiquet o xiqueta al braç.
Allò més sospitós és que ningú pregunta a les criatures sobre l’experiència. Per a pujar a una muntanya russa cal una edat mínima, però no hi ha res escrit sobre torejar al braç del papà, o mirar de prop com s’apaga un incendi o desactivar, en directe, un artefacte explosiu mentre et fan ganyotes. Les criatures, com la fiscalia, subroguen el risc a la perícia del progenitor. Serà per això que la Fiscalia de Menors tampoc actua d’ofici el dia de la Mare de Déu dels Desemparats. La seqüència es repeteix cada any. El cèlebre diumenge de maig milers de persones ocupen a València la plaça on hi ha la Basílica. La imatge fa un recorregut curt, que s’eternitza per la dificultat que comporta tanta concentració humana que crida i crida, trasbalsada pel fervor. I en mig de la cridòria, s’hi veu com, al pas de la Geperudeta, li llancen criatures amb el pànic reflectit a la cara, que miraculosament no cauen a terra. Sobreviuen, no sé fins a quin punt traumatitzades per l’experiència. A qualsevol societat moderna això s’en diu tortura. Però ací la tortura és una classe de protecció tradicional. I com qualsevol altra tradició, impermeable a la racionalitat i impune davant la justícia torejada.
Més informació: bous | L'exili | Manuel S. Jardí | xiquets
