LA FALSA: “Adéu professor”
Corrien els darrers anys de la dècada del 70 quan a l’institut de Morella arriba un nou professor. Aficionat a la meteorologia, al poc temps instal·la al pati del col·legi una estació meteorològica i la mostra als alumnes. Un d’ells, amb eixa estúpida gosadia que de vegades se té als 16 anys fa un determinat comentari i el professor el recrimina dient-li: ‘eres un prosaico’. Sí, ho heu endevinat: el professor era José Agustín i l’alumne un servidor.
Afortunadament, en molt poc temps la relació va esdevenir en molt amigable com no podia ser d’altra manera amb José Agustín. Anys ençà, amb motiu d’una festa de la ràdio en la que coincidíem, li vaig parlar de l’anècdota de la qual ell no se’n recordava i em va honorar amb una frase: ‘no recordo com eres en aquell temps però ara prosaic no ho eres gens ni mica’.
Les converses amb ell sempre eren interessants, instructives i amenes però, per damunt de tot, tenia la capacitat d’escoltar, te feia sentir important com a ésser humà, volia aprendre de cada persona.
En els darrers anys, malauradament, el nostre tema de conversa sempre era el mateix, eixa pataca traïdorenca que tenim al costat esquerre del pit, eixe cor que a la fi a ell li ha fallat per haver-lo repartit a cabassos.
Ens vam permetre un parèntesi el passat any quan bromejàvem sobre la improbable possibilitat de coincidir com a edils. A l’igual que la primera frase que em va dir al pati de l’Institut, no oblidaré mai el seu discurs el dia de començament de la legislatura municipal el passat juny. Gràcies José Agustín per dignificar la política.
Més informació: Joan Carles Marcobal | José Agustín Amela | La Falsa
