El preu del gorrino, un dels grans reptes del sector per als pròxims mesos
Si fa uns mesos destacàvem que el preu del conill passava per un moment molt delicat, en estos moments li està passant una cosa molt pareguda al preu del gorrino. El sector porcí del Matarranya destaque que ara mateix produir animals està generant pèrdues. El preu per quilo de gorrino se situe per davall dels 0,95 euros, i això provoque pèrdues a les explotacions que produeixen carn porcina. Una situació que ha generat les primeres protestes i que a regions punteres en la producció de gorrino, com ara Catalunya, ha obligat a moure fitxa a les organitzacions agràries. De fet, i des de la JARC-COAG s’ha exigit al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya implicació urgent en la problemàtica dels preus del sector, i s’ha demanat obrir línies de finançament a un interès zero per als productors.
De fet, i segons va declarar Jaume Bernis, de JARC-COAG, a agroinformacion.com, el sector porcí “estem venent per sota de preu de cost des el mes d’octubre de 2015” de l’any passat, i això supose “perdre entre 4.500 i 5.000 euros setmanals a una explotació mitjana de mares”. Esta situació, segons recalque el mateix diari, s’ha produït en un moment on paradoxalment la carn de gorrino continue augmentant la seua cotització als mercats de futurs. Al de Chicago, els preus han augmentat un 17% en l’últim any i s’han situat com a segon actiu més rendible, superat només per l’or i per damunt inclús de la plata. Esta circumstància 
cause la indignació de molts grangers, “que en els últims anys ha dedicat esforços i recursos econòmics per a millorar l’eficiència de les explotacions i adaptar-se a les normatives comunitàries de benestar animal”, remarque este diari digital.
. Un problema estructural
Coincidint amb la celebració de les Jornades Porcines, per la comarca del Matarranya vam tindre al veterinari i expert Enric Marco, qui va fer menció a la situació actual de preus. Sobre la matèria, Marco va entendre que “a tot arreu ens trobem una situació molt delicada. A Europa es produeix més porc que el consum que tenim i la carn que exportem. Per tant, tenim uns preus roïns”. Encara així, Enric Marco va voler ser optimista, i va posar diferents xifres damunt de la taula. La reestructuració del gorrino “està afectant molt més a aquells països que són tradicionalment exportadors”, com ara Dinamarca, Holanda i Alemanya. De fet, “este mes de gener, i per primera vegada, Alemanya va produir menys porcs que natres”, va recalcar Marco, no amagant però que una reestructuració d’estes característiques “és traumàtica”.
A la vegada, Enric Marco va afegir que “si superem este any, a partir del pròxim any les coses aniran a millor”, cridant a l’optimisme. L’expert en la matèria va recordar també que el veto rus és només una de les causes d’esta reestructuració i caiguda dels preus, perquè damunt de la taula tenim altres factors. “Ara mateix hi ha un consum moderat de la carn a Europa. Abans se’n consumia més”. Com sobreviure davant d’esta situació en una regió on destaquem per explotacions familiars menudes? Enric Marco va apuntar que “sobreviure és possible sempre i quan s’està sota el paraigua d’una estructura grossa, que en esta ocasió és la cooperativa. Tens
avantatges com els que tenen els grans, com ara una producció de pinsos competitiva, comerciar el porc a uns preus assequibles, i en el cas del Matarranya, la producció de l’elaborat que va després i que deixe més marge”.
. La problemàtica dels purins
La comarca del Matarranya està patint un problema derivat de la producció de gorrino, i que no és altre que la generació de purins. Problemàtica, per cert, que comparteix amb altres regions, com ara Catalunya. Al respecte, Enric Marco va explicar que a Catalunya la problemàtica dels purins “no s’ha gestionat”, sinó que “s’està gestionant. És un problema greu, sobretot a Osona. Una de les coses que es vol fer és crear una gestió correcta de l’ús de la terra, cosa que avui en dia, amb el tancament de les plantes de cogeneració, ha estat un trasbals”, perquè quan es fa balanç de la producció de gens i la fertilització de terres s’ha vist que “sobren un 30 per cent dels purins”. Marco entén que una de les solucions, que ve es pot traslladar al Matarranya, passaria per fer “una gestió intel·ligent de les terres”, buscant una solució “als purins sobrants”.
Més informació: agricultura | zona vulnerable
