LA FALSA: “Primavera calenta”
No cal ni dir que les setmanes que s’aveïnen seran intenses. Si les condicions del país foren unes altres podríem dir divertides però no, divertides no seran.
Per una banda els anomenats Papers de Panamà que no deixen de traure a la llum noms de gent que ens donaven lliçons d’ètica fins fa ben poquets dies. Per altra banda, una altre pregoner de la moral des dels balcons d’Intereconomia, Mario Conde, un dels majors defraudadors i deutors amb Hisenda del nostre país, ha tornat a estar detingut per -quina causalitat!- qüestió de diners, com no podia ser d’altra manera.
Però el confit del pastí setmanal ha estat el ‘no pacte’, la nul·la possibilitat d’arribar a un acord entre les forces polítiques que s’havien compromès a negociar per traure a aquest país del desgovern. No cal ni dir que la responsabilitat recau sobre tots, sobre totes les parts negociadores… però no sobre tots igual. Al llarg dels darrers mesos hem vist partits i forces de dos maneres, els que han intentat per damunt de tot arribar a l’entesa, signant acords i cedint posicions per arrimar-se a les posicions dels altres, els que han sabut i volgut negociar en definitiva que és el que cal i, enfront, els que des de desembre han preferit seure a la porta de casa esperant veure passar el cadàver del seu enemic, immòbils, a l’espera de la convocatòria d’unes noves eleccions que els puguen ser més beneficioses. Diuen que els extrems s’acaben arrimant tant que al final se toquen. Cert, fins el punt que poden arribar a agafar-se de la mà.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa | política
